Dissabte, 11 de Maig de 2.019
Temporada estable de Teatre Radiofònic
La dama enamorada
de Joan Puig i Ferrater
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Joan Puig i Ferrater neix a La Selva del camp (Tarragona) el 1882 com a fill il·legítim d'un ric terratinent de la zona. La seva infantesa i primera joventut la passa a Reus, a casa d’uns oncles. És allà on coneix diferents poetes i escriptors tarragonins i s’adhereix al Moviment Modernista que es viu a la ciutat. El 1899 es trasllada a Barcelona per seguir els estudis de farmàcia, però els abandona ben aviat. Viu en condicions força precàries i es vincula amb sectors modernistes anàrquics i marginals. El 1903 marxa a viure a l’estranger i viu diverses relacions sentimentals i nombroses experiències que més endavant marcaran la seva obra literària. Comença a interessar-se per l’obra dels grans autors europeus, i en tornar a Barcelona el 1904 inicia la producció de textos dramàtics sota els cànons i l’estètica del teatre modernista com ara ‘’La dama alegra’’, ‘’El noi mimat’’, ‘’Arrels mortes’’, ‘’Aigues encantades’’ (la seva obra més cèlebre), ‘’La dama enamorada’’, ‘’El gran Aleix’’ o ‘’Desamor’’. Però degut al canvi generacional, el context social i la crisi del Modernisme, Puig i Ferrater es veu obligat a evolucionar cap a un tipus d’obres més senzilles i divertides per satisfer el públic de l’època, amb títols com ‘’La dolça Agnès'' (1914), ''Garidó i Francina'' (1917), ''La dama de l'amor feréstec'' (1921), o ''L'home que tenia més d'una vida'' (1925), entre d'altres.
Paral·lelament a la tasca d'autor dramàtic, des de 1911, Puig i Ferreter treballa com a redactor a diferents publicacions periòdiques, però amb l'adveniment de la Segona República Espanyola, intensifica la seva activitat dins la política, fins a ésser diputat a les Corts Espanyoles, primer; i al Parlament de Catalunya, després. Al mateix temps, continua exercint la seva activitat literària, i el 1934 publica ''Camins de França'', considerada com un punt d’inflexió en la seva obra, encarada més cap a la producció novel·lística que no pas a la teatral. El 1936, però, publica un nou guió dramàtic, ''Anna darrera la cortina'', que suposa el punt d’inici d’una nova etapa teatral de ressons psicologistes.
Amb l’arribada de la Guerra Civil, ha d’exiliar-se a França. Allà continua el seu cicle novel·lístic, i el 1952, poc abans de la seva mort, publica ''Ressonàncies'', un diari íntim considerat com una peça cabdal de l'exili català de postguerra.
‘’La dama enamorada’’ és un drama escrit inicialment en cinc actes i estrenat el 1908 al Teatre Novetats de Barcelona per la Nova Empresa de Teatre Català sota la direcció d’Adrià Gual. L’any 1928, però, amb motiu de la posada en escena al Teatre Apol·lo a càrrec de la companyia de Mercè Nicolau, l’obra és revisada, s’eliminen alguns dels personatges secundaris i es redueix a només tres actes.
A ‘’La dama enamorada’’, l’acció té lloc a una masia situada entre boscos i muntanyes, en un petit poble de l’Alta Borgonya francesa. Allà hi viu Lluïsa Moran, una dona vídua que viu entregada al seu fill Víctor. Però la presència de l’Abel, un jove exiliat, li desperta una passió desbordant i encegadora, fins a caure perdudament enamorada del jove. És aleshores que la gelosia s’apodera del jove Víctor, i Lluïsa ha d’enfrontar-se al dilema de triar entre els seus dos grans amors, lluitant per triar entre el que li dicta la raó o deixant-se endur per la passió, assumint totes les conseqüències.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, amb les veus de Rosa Aguado en Lluïsa de Moran, Jordi Alegre en Víctor Moran, Jordi Bernad en Abel, Margarida Fabregat en Anneta, Emili Muñoz en Teó, Laura Castillo en Berta i Joan Salvador en el Llarg de Camins. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.
