Dissabte, 25 de Maig de 2.019

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Exercici per a cinc dits
(Segona part)

de Peter Shaffer

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

A la primera part vam conèixer la història dels Harrington, una família de classe mitjana que passa els caps de setmana al seu xalet de Suffolk, a Anglaterra. Els Harrington són una família fracturada, aïllats els uns dels altres, on el ressentiment i la ira entre sí s’entreveuen constantment. Lluïsa, la mare, és una dona que denota una certa pedanteria i un esnobisme d’aristòcrata parisenc. Stanley, el pare, és un pròsper empresari dedicat a la producció de mobles que, gràcies al seu èxit, permet que tan ell mateix com la seva família gaudeixin d’una bona vida. Clive és el fill d’ambdós, un jove a punt de sortir de la Universitat que beu massa i no té encara clar quina direcció ha de prendre en la vida. La quarta pota de la família és Pamela, una adolescent assenyada, brillant, i precoç; per a qui els seus pares acaben de contractar un jove professor alemany, en Walter, per tal que li doni educació privada.

És un clar matí de dissabte del mes de setembre a l’hora d’esmorzar. Stanley, Lluïsa i Clive discuteixen, cadascun d’ells amb un punt de vista diferent, arran de la importància i la necessitat de la formació cultural per a l’afrontament de la vida. Pamelarep classes de francès de Walter, alhora que mostra certa inquietud per conèixer més a fons el seu nou tutor.

Els dies passen. És dissabte a la nit, després de sopat. Dia a dia, Walter es va integrant en la vida familiar dels Harrington. La bona acollida que rep de Lluïsa, Pamela i Clive contrasta, però, amb el rebuig total de Stanley. Stanley intenta guanyar-se la confiança del seu fill per dur-lo al seu terreny, però la seva lluita és inútil. Per contra, la relació de Lluïsa amb Clive i Pamela és cada cop més estreta. I també ho és la relació amb Walter, amb qui Lluïsa confessa els seus sentiments, la desavinença que té envers el seu marit, i l’atracció que sent pel jove professor de la seva filla. En plena complicitat, Walter i Lluïsa s’abracen mútuament. Just en aquest instant, els sorprèn Clive. Estorat, el jove comença a desconfiar de Walter i intenta apartar-lo de la seva mare demanant-li que marxi amb ell de vacances. Però Walter s’hi nega, al·legant al compromís adquirit amb Lluïsa respecte l’educació de Pamela, i abandona l’estança deixant sol Clive, a les fosques i amb un got de whisky a la mà. Així el sorprèn Stanley, que arriba des del carrer. El pare enceta una nova discussió que augmenta de to fins que Clive, molt alterat i mig borratxo, li narra hiperbòlicament l’escena que ha presenciat minuts abans entre la seva mare i Walter, i revela que ha sorprès a tots dos nus, damunt del sofà, abraçant-se i besant-se.

 

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Toni Garrich, i amb les veus de Rosa Aguado en Lluïsa, Jordi Alegre en Clive, Toni Garrich en Stanley, Alícia Carrasco en Pamela i Jordi Bernad en Walter. La narració és de Marta Plaza, i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc