Dissabte, 3 de Novembre de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Estrictamente familiar

 

de Juan Germán Schroeder

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

Fill de pares alemanys, Juan Germán Schroeder Bilhère és un autor, adaptador i director teatral nascut a Pamplona el 1918. Després d'anades i vingudes entre Alemanya i Pamplona, el 1926, la seva família s'instal·la de manera definitiva a Barcelona, on Schroeder estudia les carreres de Medecina i de Dret, i posteriorment es forma a l'Institut del teatre.

El 1943 posa en marxa el 'Teatro de Estudio' , un projecte amb l'objectiu de donar a conèixer obres dels autors europeus d'avantguarda, i el 1949 participa en la creació de 'El Corral'', dedicat a l'estrena d'obres d'autors joves. Compagina la seva activitat als escenaris amb la direcció dels guions dramàtics que s'emeten a 'Revista sonora', l'espai radiofònic de Joaquín Soler Serrano a Radio España de Barcelona. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, és l'encarregat de dirigir la representació de ''El pleito matrimonial entre el Cuerpo y el Alma'' , un Acte Sacramental de Calderón de la Barca, davant la portalada del temple de la Sagrada Família. Per encàrrec del Gran Teatre del Liceu, Schoeder ha estat també el responsable, en diverses ocasions, dels muntatges coreogràfics de diferents òperes que s'hi han representat. També ha estat l'encarregat de nombroses adaptacions d'obres del teatre clàssic espanyol, entre les que destaquen, sobretot, les de Lope de Vega; i de diverses obres d'autors novells.

No obstant, la seva vessant més important és la d'autor. La seva primera obra, ''La ciudad sumergida'', del 1951, és un dama inspirat en una llegenda medieval que causa una certa polèmica arran de la seva estrena. Li segueixen, entre d'altres, ''Estrictamente familiar'' (1952), ''La esfinge furiosa'' i ''Medea'' (1954), ''La vergonzosa ternura'' (1959), La trompeta y los niños'' (Premi Ciudad de Barcelona el 1959), ''La ira del humo'' (1963), o ''La muerte burlada'' (1969), aquesta darrera pensada i escrita especialment per la companyia que havia de representar-la, on els actors eren sordmuts.

El 1969, decideix elaborar un diccionari d'autors que no estrenen a Espanya. N'hi ha més d'un centenar, però el resultat d'aquest estudi no arriba a publicar-se mai. Entre 1973 i 1977 col·labora amb Terenci Moix i amb La Trinca en diferents espectacles musicals. El 1983 dirigeix el que és el seu darrer espectacle, ''El cafè de la marina'' de Josep Maria de Sagarra, considerada com una de les millors posades en escena que s'han pogut veure al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Els darrers anys de la seva vida, abans de la seva mort el 1997, col·labora en diferents produccions dramàtiques de TV3 i de Catalunya Ràdio.

Schroeder era un home enamorat de la seva ciutat adoptiva; tant és així que va passar anys llevant-se a les cinc del matí per poder filmar la Barcelona insòlita, la Barcelona de carrers deserts i de soledat. Com a autor no ha arribat mai a tenir el ressò mediàtic que segurament mereix, en part potser perquè la seva manera de fer i de pensar era del tot invariable davant dels canvis per adaptar-se a les diverses situacions socials i polítiques que li ha tocat viure.

 

 

''Estrictamente familiar'', l'obra que avui posem en antena, és una comèdia en tres actes que posa de manifest el conflicte d'una família benestant que malgrat estar al llindar de l'esfondrament moral, pretén mantenir les aparences socials intactes. Un pare, una esposa i els seus quatre fills es debaten entre mantenir els seus secrets individuals o estar tots units per salvar el seu nom.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1987, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Pilar, Rosa Boladeras en Lulú, Joana Palau en Amparo, Margarida Fullola en la Señora Sástago, Ramon Bravo en Manuel, Joan Rodón en Jorge, Guillermo Salceda en Álvaro,Ismael Majó en Nicolás, i Josep Maria Enriquez en el Señor Sástago. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .