Dissabte, 3 de Novembre de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Estrictamente familiar
de Juan Germán Schroeder
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Fill de pares alemanys, Juan Germán Schroeder Bilhère és un autor, adaptador i director teatral nascut a Pamplona el 1918. Després d'anades i vingudes entre Alemanya i Pamplona, el 1926, la seva família s'instal·la de manera definitiva a Barcelona, on Schroeder estudia les carreres de Medecina i de Dret, i posteriorment es forma a l'Institut del teatre.
El 1943 posa en marxa el 'Teatro de Estudio' , un projecte amb l'objectiu de donar a conèixer obres dels autors europeus d'avantguarda, i el 1949 participa en la creació de 'El Corral'', dedicat a l'estrena d'obres d'autors joves. Compagina la seva activitat als escenaris amb la direcció dels guions dramàtics que s'emeten a 'Revista sonora', l'espai radiofònic de Joaquín Soler Serrano a Radio España de Barcelona. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, és l'encarregat de dirigir la representació de ''El pleito matrimonial entre el Cuerpo y el Alma'' , un Acte Sacramental de Calderón de la Barca, davant la portalada del temple de la Sagrada Família. Per encàrrec del Gran Teatre del Liceu, Schoeder ha estat també el responsable, en diverses ocasions, dels muntatges coreogràfics de diferents òperes que s'hi han representat. També ha estat l'encarregat de nombroses adaptacions d'obres del teatre clàssic espanyol, entre les que destaquen, sobretot, les de Lope de Vega; i de diverses obres d'autors novells.
No obstant, la seva vessant més important és la d'autor. La seva primera obra, ''La ciudad sumergida'', del 1951, és un dama inspirat en una llegenda medieval que causa una certa polèmica arran de la seva estrena. Li segueixen, entre d'altres, ''Estrictamente familiar'' (1952), ''La esfinge furiosa'' i ''Medea'' (1954), ''La vergonzosa ternura'' (1959), La trompeta y los niños'' (Premi Ciudad de Barcelona el 1959), ''La ira del humo'' (1963), o ''La muerte burlada'' (1969), aquesta darrera pensada i escrita especialment per la companyia que havia de representar-la, on els actors eren sordmuts.
El 1969, decideix elaborar un diccionari d'autors que no estrenen a Espanya. N'hi ha més d'un centenar, però el resultat d'aquest estudi no arriba a publicar-se mai. Entre 1973 i 1977 col·labora amb Terenci Moix i amb La Trinca en diferents espectacles musicals. El 1983 dirigeix el que és el seu darrer espectacle, ''El cafè de la marina'' de Josep Maria de Sagarra, considerada com una de les millors posades en escena que s'han pogut veure al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Els darrers anys de la seva vida, abans de la seva mort el 1997, col·labora en diferents produccions dramàtiques de TV3 i de Catalunya Ràdio.
Schroeder era un home enamorat de la seva ciutat adoptiva; tant és així que va passar anys llevant-se a les cinc del matí per poder filmar la Barcelona insòlita, la Barcelona de carrers deserts i de soledat. Com a autor no ha arribat mai a tenir el ressò mediàtic que segurament mereix, en part potser perquè la seva manera de fer i de pensar era del tot invariable davant dels canvis per adaptar-se a les diverses situacions socials i polítiques que li ha tocat viure.
''Estrictamente familiar'', l'obra que avui posem en antena, és una comèdia en tres actes que posa de manifest el conflicte d'una família benestant que malgrat estar al llindar de l'esfondrament moral, pretén mantenir les aparences socials intactes. Un pare, una esposa i els seus quatre fills es debaten entre mantenir els seus secrets individuals o estar tots units per salvar el seu nom.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1987, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Pilar, Rosa Boladeras en Lulú, Joana Palau en Amparo, Margarida Fullola en la Señora Sástago, Ramon Bravo en Manuel, Joan Rodón en Jorge, Guillermo Salceda en Álvaro,Ismael Majó en Nicolás, i Josep Maria Enriquez en el Señor Sástago. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.
