Dissabte, 23 de Març de 2.019
Temporada estable de Teatre Radiofònic
El pan y la tierra
(Vuitena part)
d'Angel Cazorla
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
En l’emissió anterior, Pedro i Rafael trepitgen el raïm que acaben de collir. Atret per l’aroma del most, apareix el Tío Gaspar. Els tres homes conversen sobre la possibilitat que arribin les pluges que tant esperen. En plena conversa, arriba el Tío Leoncio, que es discuteix amb el Tío Gaspar i tots dos es llencen un xàfec d’improperis. Acabada la trepitjada, els dos germans i el seu pare es disposen a buidar el most i netejar les bótes amb l’ajuda de Rosalía. El cel amenaça tempesta i un fort aiguat sembla inminent. Comença a ploure. Rafael no deixa de fixar-se en Rosalía. Tots dos s’asseuen de costat i conversen sobre la tempesta. L’aigua amenaça amb entrar a la bodega i Rosalía va fins a la porta i la tanca. Tots dos resten sols. A ella li ve al cap el moment d’intimitat que varen tenir la tarda de l’arribada de Rafael. Les llàgrimes amargues s’apoderen dels ulls de Rosalía, reclamant l’amor de Rafael. Ell la besa, i tots dos es fonen en una gran abraçada.
L’endemà, la terra humida somriu, com agraïnt la pluja rebuda. El fang impedeix que els homes puguin treballar i tots esperen que la terra absorbeixi l’aigua caiguda. El Tío Leoncio, content per les pluges, li dóna dues pessetes a Pedro. Apareix Rafael, amb cara de pocs amics. El seu pare li retreu el seu malhumor, i Rafael l’envia a pastar fang. Pedro aprofita per marxar. És aleshores que arriba Rosalía. El Tío Leoncio li demana els motius pels que ha donat carabasses a Salvador. Ella defuig la resposta, i l’home, ostentós, amb atreviment, demana matrimoni a la seva neboda. Rosalía es fa creus del que acaba de sentir i se li remouen les entranyes. El Tío Leoncio insisteix en la seva proposició, i, excitat per la presència de la neboda, intenta grapejar-la. Rosalía se’n desfà i titlla el seu oncle de miserable.
Pedro torna del poble. Està content, ha llegit el diari i s’ha pres una copa d’aigardent. En arribar a casa, comenta amb Rosalía que Rafael s’ha llevat de molt mal humor, i es posa a dinar sense esperar que arribin la resta. Rosalía està moixa, apesarada. Pedro, que se n’adona, intenta esbrinar-ne el motiu.
Mentre, el Tío Leoncio es maldiu de les seves intencions obscenes i de la seva impudícia, i es penedeix d’haver-se declarat a la seva neboda. En culpa, directament, el diable, per haver-lo cegat.
Rafael fa més de tres hores que camina sense rumb, a la deriva. El que ha ocorregut amb la seva cosina i el record de Solange el tenen confús, ensorrat, inmers en un garbuix de sentiments.
Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1987, segons l’adaptació radiofònica del mateix autor, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Joan Rodón, Guillermo Salceda, Ramon Bravo, Antoni López i Maria Glòria Farrés en els papers principals. El muntatge musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.
