Dissabte, 23 de Febrer de 2.019
Temporada estable de Teatre Radiofònic
El pan y la tierra
(Quarta part)
d'Angel Cazorla
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
La marxa del poble de la mestra encarregada de la formació de les nenes s’ha convertit en el tema principal de conversa entre les veïnes, que esperen amb ànsia que la nova en arribar no sigui ni tan vella ni tan antipàtica com la que acaba de marxar.
Paral·lelament, i de manera inesperada, Rafael, l’altre fill del Tío Leoncio i germà de Pedro, torna al poble després de molt temps absent. Als afores del poble, topa amb Leopoldo, el pastor, i tots dos intercanvien opinions sobre diferents aspectes de la vida. Rafael, però, arriba amb el record nostàlgic de Solange, una xicota que ha conegut durant la seva estada a França.
Al seu ‘cortijo’, el Tío Leoncio, Pedro i Rosalia es preparen per dinar just quan arriba Rafael i els dóna la sorpresa. L’alegria de veure’l novament no és del tot unànime. El Tío Leoncio desconfia, i li demana si ha vingut per quedar-se o només de visita. Rafael respon que té la voluntat de quedar-se, i és només aleshores quan el seu pare reacciona favorablement. Pedro, en el seu interior, sent una maledicció envers el seu pare, pensant en que més que l’arribada d’un fill, el que veu és un treballador més per a les seves terres. Durant el dinar, el tema de conversa gira al voltant de les vivències de Rafael durant els sis anys que ha passat a França, i en acabar l’àpat, Rafael es retira a descansar. És aleshores que Pedro reacciona en contra del seu pare, acusant-lo de mentider i de moure’s només per l’interès davant l’arribada del seu germà. La tensió va en augment fins que el Tío Leoncio s’abraona damunt de Pedro i l’apallissa. Rosalia intenta fer de mitjancera, però Pedro cansat de rebre sempre, amenaça de matar el seu pare si el torna a estovar.
Rosalia queda sola i pensativa, reflexionant sobre com són de diferents Pedro i el Tío Leoncio, de Rafael. També rumia en la tristesa que traspua de la mirada del seu cosí acabat d’arribar, una tristesa que amb tota seguretat te com a motiu algun desengany amorós. De sobte, sent Rafael, parlant en somnis. En acostar-s’hi, es confirma la seva sospita. Rafael es desperta i, en veure-la al seu costat, es sincera amb ella. Li explica que Solange, el nom que acaba de sentir, és el nom de la seva amant francesa morta recentment, i la causa de la seva profunda aflicció. Rosalia, que ja s’havia adonat d’aquest patiment, fa temps que sent una gran estima per Rafael. L’admiració que sentia envers ell abans de la seva marxa a França s’ha convertit ara en amor. La jove s’hi abraça i el besa desesperadament.
Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1987, segons l’adaptació radiofònica del mateix autor, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Joan Rodón, Guillermo Salceda, Ramon Bravo, Antoni López i Maria Glòria Farrés en els papers principals. El muntatge musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.
