Dissabte, 28 d'Abril de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Tres brevíssimes peces

de Woody Allen

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Woody Allen, de nom real Allan Stewart Koniesbert, va néixer el 1935 a Nova York, al districte del Bronx; i va criar-se a Brooklyn. De molt jovenet ja va començar a escriure acudits pel New York Post, i posteriorment guions de ràdio i televisió. Als anys seixanta va iniciar-se com a actor i guionista de cinema a ''What's new pussycat?'' i després al teatre amb ''Don't drink the water''. El 1969 s'estrenà com a director de cinema a ''Take the money and run'', i a partir d'aquí una llargaproducció cinematogràfica que ens porta fins als nostres dies i inclou films com ''L'útima nit de Boris Gruixenko'', ''Manhattan'', ''Zelic'' o ''Match point'', entre moltíssimes altres.

En aquestes tres petites obres que sentirem avui, hi trobarem l'humor tan personal d'Allen, humor que se'ns ofereix com a defensa davant un món tràgic i absurd. Situacions fora de lloc, delirants o ridícules que ens faran riure de les coses més trascendents, però alhora ens faran pensar sobre les misèries humanes i l'encara més miserable destí dels humans. Allen no ens deixarà indiferents. Tres històries on trobarem persobatges tan diversos com el mateix òcrates, un empresari tèxtil davant la seva mort, o Abraham Lincoln angoixat per una simple pregunta. Un refles de les constants angoixes de l'autor però narrades amb el seu humor excepcional.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Jordi Bernad. A ''La pregunta'', David Frauca interpreta a Jennings, Jaume Sellarès en Lincoln, Margarida Fabregat és Mary, Laura castillo en Alice i Robert Bernad com a Will. A ''La meva apologia'', Robert Rué interpreta a Agató, Jordi Bernad és Allen, Jaume Sellarès en Símmies, Robert Bernad en el botxí i Joan Borràs en el missatger. A ''La mort truca'', Robert Rué és Nat i Jordi Bernad és la Mort. La narració és de Toni Garrich, el Muntatge Musical Jordi Bernad i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc