Dissabte, 7 de Juliol de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
La venganza de Don Mendo
(Primera part)
de Pedro Muñoz Seca
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Muñoz Seca neix el 1879 a la població gaditana de El Puerto de Santa Maria. Després d'estudiar el batxillerat, en el que coincideix amb els també escriptors i poetes Juan Ramon Jimenez i Fernando Villalón, el 1901, es llicencia en Filosofia i Dret a la Universitat de Sevilla. És precisament en aquesta ciutat on entra en contacte amb el món teatral; i un any després hi estrena ''Las guerreras'', una obra còmica d'un sol acte; i el 1903 el sainet ''El maestro Canillas''. El 1904 marxa a treballar a Madrid com a professor de llengües clàssiques, i conjuntament amb Sebastian Alonso escriu la primera obra important, ''El contrabando'', estrenada al Teatro Lara. El 1908 comença a treballar al Ministerio de Fomento i contrau matrimoni amb María de la Asunción de Ariza, de procedència cubana.
La consolidació com a autor teatral li arriba durant la dècada de 1910. Se'l considera el creador d'un nou gènere batejat amb el nom de 'astracán' o 'astracanada', que té com a característica principal una comicitat absoluta, fins i tot a costa de la versemblança i amb una certa desfiguració del llenguatge natural. L'obra més cèlebre dins d'aquest gènere és ''La venganza de Don Mendo'', l'obra que avui posem en antena. D'ençà de 1920, les seves obres són garantia d'èxit i de teatres plens, però sovint són maltractades per la crítica. Amb l'inici de la República el 1931, Muñoz Seca comença a centrar-se en satiritzar i caricaturitzar tot allò que hi fa referència. Títols com ''La oca'', ''Anacleto se divorcia'', ''La voz de su amo'', Marcelino se fue a por vino'' o ''El gran ciudadano'' són obres que pretenen ridiculitzar i criticar el pensament republicà. Aquestes crítiques assoleixen un gran èxit de públic, i fan que Muñoz Seca deixi de ser considerat únicament com a un escriptor frívol i comenci a ser ofensiu per als grups que són l'objectiu de les crítiques.
El Juliol de 1936, els dies previs a l'esclat de la Guerra Civil, Muñoz Seca és a Barcelona per l'estrena de ''La tonta del rizo''. La vigília de l'Alçament Militar, és detingut per les milícies anarcosindicalistes i traslladat a la Presó de San Antón a Madrid, on és posteriorment afusellat.
''La venganza de Don Mendo'' és una comèdia de quatre actes escrita en vers, estrenada al Teatro de la Comedia de Madrid el 1918 amb gran èxit. És una caricatura de l'Espanya Medieval del segle XII durant el regnat d'Alfons VII de Castella, que conta la ventura i desventura de Don mendo i Magdalena, dos joves amants que topen amb la voluntat del pare de la jove, i es veuen obligats a mantenir en secret el seu idili. L'autor utilitza, en tot moment, jocs de paraules, anacronismes, deformacions del llenguatge i girs humorístics per tal de crear situacions, personatges i accions còmiques amb el simple objectiu de fer riure.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2007, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Júlia Gonzalez en Magdalena, Margarida Fabregat en Doña Ramirez, Glòria Farrés en Doña Berenguela, Glòria Salvador en Azofaifa, Dolors Trenchs en la Duquesa, Joana Palau en la Marquesa, Joan Salvador en Don Mendo, Albert Puig en Don Nuño, Ricard pagès en Don Pero, Ismael Majó en el Marqués de Moncada, Ramon Bravo en Clodulfo, Josep Maria Fornieles en Abad i Alí, Joaquim Vidal en el Rey Alfonso, Jordi Bernad en Bertoldino i Lupo, Aurelio Rodriguez en Lope i Manfredo. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.
