Dissabte, 21 d'Octubre de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La platja solitària

(Segona part)

de Jaime Salom

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

El relat va començar a les acaballes de l'estiu, en una petita platja de la Costa Brava, quan els darrers turistes abandonen el lloc. Allà la Victòria, una antiga actriu ara ja madura, basa els seus ingressos en el que li deixa el turisme estival. La temporada no ha estat massa bona, i els ingressos han estat força minsos per poder mantenir-se. Però, a més, a la Victòria l'envaeix una certa por d'haver d'afrontar sola tot l'hivern que té per endavant. La Sofia, la vella amb qui convivia tot l'any i que li servia de companyia i, alhora, de mà d'obra, ha mort fa uns mesos. Per això, sigui com sigui, vol retenir el mosso que l'ajudat durant l'estiu: en Pau, un jove fornit i força faldiller, a qui li agrada de satisfer les dones a canvi de qualsevol tipus de favor, incloent-hi el plaer físic. Tots dos arriben a un acord per tal de compensar els interessos que tenen l'un amb l'altre.

Però l'aparició sobtada del cos inert d'una noia surant a prop de la platja provoca un daltabaix. Sembla que la noia, la Tana, no és del tot desconeguda per a la Victòria, i això inquieta a en Pau. La irrupció d'en Don, un home vell que fa les funcions de repartidor als poblets de la zona, inquieta encara més la Victòria i en Pau, i d'ençà de la seva arribada, la Tana comença a recuperar-se. La Tana és jove i atractiva, i del grat d'en Pau. El noi té intencions de conquerir-la, però ella s'hi resisteix. La seva actitud estranya, que sembla amagar alguna cosa i que té un punt de misticisme, provoquen un fort rebuig i desconfiança en la Victòria. Una desconfiança que es veu agreujada pels sentiments que afloren a la Victòria quan remena els records i les imatges del seu passat.

 

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2002, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Margarida Fabregat en Victòria, Joan Salvador en Pau, Lluís Barón en Don, i Marta Plaza en Tana, La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .