Dissabte, 24 de Març de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La fortuna de Sílvia

(Segona part)

de Josep Maria de Sagarra

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

A la primera part, vam conèixer la Sílvia, una vídua sense fortuna econòmica que viu amb els seus fills Abel i Diana. La història comença el 1935, quan arran d'unes fotografies trobades per l'Abel, la Sílvia rememora una llunyana nit de vint-i cinc anys enrere en que, a causa d'un vestit i de la seva manera de ser, va trencar les relacions amb la seva germana Emília. Sílvia i Emília, malgrat ser germanes, són totalment antagòniques. La primera és una dona sense diners, sense fortuna, però amb una manera de pensar, de sentir i d'actuar que prescindeix dels prejudicis, les opinions i la malícia dels altres. Emília és, en canvi, una dona rica i estirada que no té cap de les virtuts que posseeix la seva germana. Ara, vint-i cinc anys després de la discussió entre les dues germanes a causa de l'elegància reflectida en el vestit que la Sílvia duia aquella nit; elegància que Emília no ha posseït ni podrà posseir mai per molt que s'ho proposi; i després que Emília acomiadés de la feina el marit ja difunt de la Sílvia, la família es veu obligada a viure de la interessada caritat de la Tieta. Abel, que com la seva seva mare, no suporta la Tieta, és un jove amb aspiracions d'escriptor i creu en la vida que té per endavant. Però l'esclat de la Segona Guerra Mundial, l'obliga a marxar a fer de soldat. Cinc anys després, el 1940. Sílvia continua vivint a la mateixa casa de tota la vida, sense cap mena de luxes, i amb el pressentiment i la serenitat per assumir que el seu fill Abel morirà a la lluita. Diana, que s'ha casat amb l'Enric (ara també a les trinxeres) i amb qui té una filla, és ara una jove enlluernada pels diners, per la societat burgesa i xafardera del moment. Contràriament a la seva mare, Diana està convençuda que un cop acabada la guerra, els homes tornaran a casa. De sobte, però, les dues dones reben la notícia de la mort d'Abel. Diana plora la mort del seu germà i entén aleshores la posició de la mare, que malgrat tot continua ben serena, puix que ja intuïa la situació i la tenia acceptada per endavant.

Ara han passat cinc anys. La guerra ha acabat. I la Sílvia continua vivint a casa seva.

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1987, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Sílvia, Margarida Fabregat en la Tia Emilia, Rosa Aguado en Diana, Rosa Boladeras en la Cambrera, Antoni López és Abel i Anselm Marcet en David. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .