Dissabte, 2 de Juny de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
La filla del mar
d'Àngel Guimerà
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Nascut el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, fill de pare català i mare canària, Àngel Guimerà i Jorge és un poeta, dramaturg i polític amb una extensa i notable obra que el va convertir en un dels màxims exponents de les lletres catalanes del seu temps. La seva primera infantesa la passa a Tenerife. Als set anys, però, la seva família s’instal·la a El Vendrell, i és allà entra en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català. El 1872, s’instal·la definitivament a Barcelona i comença a col·laborar amb diferents publicacions i plataformes culturals alhora que comença a escriure textos poètics. La seva consagració com a poeta li arriba cinc anys després, quan el 1877 obté el títol de 'Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals'.
Tot i haver iniciat la seva carrera amb la poesia, el gruix de l’obra de l’autor és el teatre, amb una extensa producció que podem dividir en tres períodes ben diferenciats. Des de la publicació de la seva primera obra el 1879, ’’Gala Placídia’’, i fins el 1893, el seu teatre segueix els cànons de les tragèdies del romanticisme literari europeu, escrites en vers i sovint ambientades en períodes històrics recreats des de la seva imaginació. A banda de la ja esmentada, a aquesta època hi pertanyen títols com ‘’Lo fill del rei’’ (1886); ‘’L’ànima morta’’ (1892); o ‘’Mar i cel’’, del 1888, la més destacada de totes elles, traduïda a vuit idiomes, i amb la que aconsegueix un reconeixement internacional immediat.
Però la seva plenitud i època més brillant s’inicia a la darrera dècada del segle, d’ençà de la publicació de ‘’En pólvora’’ el 1893. El seu teatre, escrit ara en prosa, s’apropa més a la realitat de la societat catalana del seu temps, amb una perspectiva més realista, gairebé naturalista. Hi sovintegen les referències a la problemàtica social que pateixen les capes socials més humils com ara obrers, camperols o pescadors. A aquesta fase, la més creativa de la seva producció, hi pertanyen les tres grans obres de Guimerà i alhora les més conegudes: ‘’Maria Rosa’’ (1894), ‘’Terra baixa’’ (1897) i ‘’La filla del mar’’ (1900).
Amb l’entrada del nou segle, Guimerà és ja un autor consagrat, no només de l’escena catalana, sinó també de l’espanyola i la internacional; ja que moltes de les seves obres es tradueixen al castellà per ser representades per l’actriu Maria Guerrero pels teatres d’arreu del món. És aleshores quan comença a provar altres receptes teatrals com ara la tragèdia en vers, els poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista. Les obres que més destacades d’aquest període són ‘’Jesús que torna’’ (1917), i ‘’Alta banca’’ (1921).
En la vessant de polític, Àngel Guimerà forma part de diferents organitzacions compromeses amb el catalanisme i participa activament en la confecció de les Bases per a la Constitució regional Catalana.
L'obra que avui posem en antena, ''La filla del mar'' és la tercera en ordre cronològic de la seva trilogia més destacada. Estrenada al Teatre Romea el 6 d'abril de 1900, la història gira al voltant de l'Àgata; una nena arribada a la costa procedent d'un naufragi, que tot fa pensar que és de procedència àrab, i que ha estat adoptada per una família del poble que ja tenia una filla, la Mariona. Ara que els pares de la Mariona han mort, totes dues conviuen amb en Cinquenes, l'oncle de la Mariona. Mariona i Àgata són dues joves en edat casadora que veuen alterada la seva tranquil·litat i la de tot el poble per l'arribada d'en Pere Màrtir, un jove ric, misteriós, faldiller i atractiu que encaterina les noies, fet que li crea força enemics al poble. Pere Màrtir intenta festejar la Mariona, però l'oposició del seu oncle obliga als enamorats a buscar una estratègia, que passa per fer veure que el jove festeja l'Àgata. Però la situació es complica i la gelosia i la passió porten els protagonistes a reaccionar de manera sobtada.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Rosa aguado en Àgata, Glòria Salvador em Mariona, Sandra Veloy en Caterina, Laura Castillo en Filomena, Ismael majó en Pere Màrtir, Albert Puig en Baltassanet, francisco Domingo en Cinquenes, Lluís Barón en Gregori, i Joaquim Vidal en Mòllera. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.
