Dissabte, 21 d'Abril de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La dama del mar

de Henrik Ibsen

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Henrik Johan Ibsen (1828-1906) és considerat el més important poeta i dramaturg norueg, alhora que un dels més influents de la dramaturgia moderna. Se'l considera el pare del drama realista modern i l'antecedent del teatre simbòlic. Les seves obres, que posen en dubte el model de família i la societat dominant de l'època, foren fortament qüestionades i considerades com a escandaloses per una societat dominada aleshores pels valors victorians. No obstant, però, no han perdut vigència i encara avui, Ibsen continua essent un dels autors més representats. 'Peer Gynt' del 1876; 'Casa de nines' (1879); 'Espectres' (1881); 'Un enemic del poble' (1882); 'L'ànec silvestre' (1884); o 'La dama del mar', l'obra que avui posem en antena, del 1888, són alguns dels seus títols més coneguts i encara avui representats arreu.

'La dama del mar' és una història que transcorre a un balneari de la costa noruega. Allà hi viu l'Elida, una jove casada amb el Doctor Wangel, un metge de més edat que ella, i les dues filles del primer matrimoni del doctor, Violeta i Hilda. Elida, una dona que ha viscut una infància en un ambient de total llibertat al costat del seu pare, encarregat del far del poble; rep per sorpresa el retorn d'un antic promès, un mariner pròfug de la justícia. Elida es debat entre escollir un futur tranquil i plàcid al costat del seu marit i l'aventura d'escapar amb el seu antic amant.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2002, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Lidia Segués en Elida, Rosa Izquierdo en Violeta, Rosa Aguado en Hilda, Joan Antoni Cortina en el Doctor Wangel, Ramon Bravo en Arnholm, Joan Salvador en Lyngstrand, Joaquim Vidal en Ballested, i Manuel Arisó en L'estranger. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc