Dissabte, 16 de Desembre de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

L'home i les armes

(Segona part)

de Georges Bernard Shaw

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

A la sessió anterior, vam conèixer la història de Raina, un bella joveneta compromesa amb el Major de l'exèrcit búlgar Sergi Savanoff, un jove militar que contribueix a la derrota de les tropes enemigues que ja han començat la retirada. Una nit, però, un jove soldat enemic, el Capità Bluntschli, irromp a l'alcova de Raina, pistola en mà, cercant refugi per no ésser capturat. Tots dos inicien una conversa que els porta a col·laborar mútuament. La jove decideix protegir-lo i amagar-lo davant la visita dels oficials russos que dirigeixen la persecució, a canvi de la seva integritat. Per ajudar que el soldat s'escapoleixi, Raina obté el consentiment de la seva mare, Caterina Petkoff, l'esposa del Major Petkoff, un oficial búlgar que lluita a favor de l'exèrcit perseguidor. Les dues dones decideixen disfressar el soldat enemic amb una bata del Major Petkoff que aquest utilitza per estar a casa seva, aprofitant que ara no l'utilitza degut a la seva absència durant la guerra. Però no compten amb la jove Louka, la serventa dels Petkoff, una jove atractiva i ambiciosa que no vol resignar-se a haver de formar part de la servitud per sempre, i que constantment rebutja les proposicions que li fa Nicola, el criat de la casa, per obtenir el seu amor.

Un cop acabada la guerra, el pare de Raina i el jove Sergi retornen a la seva llar com a veritables herois. Tot sembla anar bé fins que apareix l'home que havia ajudat a salvar la seva filla. Caterina intenta tant si com no que el seu espòs i el seu futur gendre no s'assabentin de la presència de Bluntschli, però es veu sorpresa pel Major Petkoff que el convida a quedar-se a casa seva després de reconèixer el capità Bluntschli com a l'intermediari amb el qui van negociar un intercanvi de presoners en firmar la pau. Es dona la circumstància que tant Petkoff com Savanoff coneixen la història d'una bella jove que va salvar la vida d'un soldat, però ignoren que els protagonistes siguin Raina i Bluntschli.

 

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joana Palau, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Caterina Petkoff, Rosa Aguado en Raina Petkoff, Glòria Salvador en Louka, Albert Puig en el Comandant Petkoff, Joan Salvador en el Capità Bluntschli, Ismael Majó en Sergi Savanoff, Francisco Domingo en Nicola i Joan Rodón en el Tinent rus. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .