Dissabte, 12 de Maig de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Hores d'amor i de tristesa
d'Adrià Gual
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Nascut a Barcelona el 1872, Adrià Gual i Queralt és un pintor, poeta, dramaturg, escenògraf, director d'escena, empresari i pedagog de gran importància en la història del teatre modern a Catalunya. Des de ben jove, comença a treballar al taller de litografia del seu pare, i d'ençà d'aquest moment, el seu interès per les arts plàstiques va en constant augment. La formació adquirida durant aquest període es converteix en un dels punts rellevants del seu futur a l'hora de dissenyar les escenografies o esbossar el vestuari dels personatges dels seus muntatges teatrals.
El 1898 funda el 'Teatre Íntim' amb la intenció de fer que el teatre no sigui només entès com a entreteniment, sinó que es converteixi en un espectacle total; i on el gust estètic sigui el més important, per damunt, fins i tot, de l'argument. Amb aquest objectiu construieix un repertori català farcit d'autors clàssics, coetanis i autòctons com ara Molière, Goethe, Pérez Galdós, Maragall, Guimerà o Rusiñol. El 1908 funda 'La Nova Empresa del teatre Català', companyia que dirigeix fins el 1910. El 1913, la Mancomunitat de Catalunya inaugura l' 'Escola d'Art Dramàtic', la llavor de l'actual 'Institut del Teatre', de la que Gual n'és membre fundador i hi exerceix com a directori i docent. El 1923, amb el cop d'estat de primo de Rivera, Gual es veu obligat a impartir la docència en castellà per tal d'assegurar la continuïtat del seu projecte docent i aquesta passa a anomenar-se 'Escuela Catalana de Arte Dramático'. El 1931, però, en declarar-se la República, Gual és rellevat del seu càrrec i apartat de les seves tasques per motius polítics.
Com a poeta i autor dramàtic, el gruix de la seva obra està datada en l'època de màxima efervescència del Modernisme. Alguns dels seus treballs poètics són guardonats amb diferents premis en diferents edicions dels Jocs Florals de Barcelona; però és en la creació de guions dramàtics on destaca per damunt de la resta. Alguns dels títols teatrals més coneguts de Gual són Silenci (1897), Blancaflor (1899), L’emigrant (1901), Misteri de dolor (1904), Donzell qui cerca muller (1910), Les alegres comediantes (1913), La comèdia extraordinària de l’home que va perdre el temps (1914) o Foc de muntanya (1934).
Gual és també autor de diversos estudis i conferències: Les orientacions, un estudi sobre el teatre català del 1911; i Molière i la farsa dels metges (1921). Les seves memòries, editades pòstumament el 1960), són imprescindibles per a conèixer la vida teatral catalana del primer quart del segle XX.
L'obra que avui posem en antena, ''Hores d'amor i de tristesa'', és un drama en tres actes escrit el 1916. L'argument gira al voltant del clàssic triangle amorós. Rodolf, un concertista de fama internacional està profundament enamorat d'Armanda, una jove amb la salut delicada i esposa del seu germà gran, en Joan, un arquitecte municipal d'una ciutat important. Joan, vidu en primeres nupcies, té una filla del seu primer matrimoni, la Vicenta. Vicenta i Armanda són dues dones joves, que mantenen molt bona relació entre elles. Però Rodolf no es capaç de continuar amagant els seus sentiments a Joan.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, i amb les veus de Robert Rué en Joan Anselm, Laura Castillo en Armanda, Sunsi Borguñó en Vicenta Anselm i Jordi Bernad en Rodolf Anselm. La narració és de Toni Garrich, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.
