Dissabte, 12 de Maig de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Hores d'amor i de tristesa

d'Adrià Gual

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Nascut a Barcelona el 1872, Adrià Gual i Queralt és un pintor, poeta, dramaturg, escenògraf, director d'escena, empresari i pedagog de gran importància en la història del teatre modern a Catalunya. Des de ben jove, comença a treballar al taller de litografia del seu pare, i d'ençà d'aquest moment, el seu interès per les arts plàstiques va en constant augment. La formació adquirida durant aquest període es converteix en un dels punts rellevants del seu futur a l'hora de dissenyar les escenografies o esbossar el vestuari dels personatges dels seus muntatges teatrals.

El 1898 funda el 'Teatre Íntim' amb la intenció de fer que el teatre no sigui només entès com a entreteniment, sinó que es converteixi en un espectacle total; i on el gust estètic sigui el més important, per damunt, fins i tot, de l'argument. Amb aquest objectiu construieix un repertori català farcit d'autors clàssics, coetanis i autòctons com ara Molière, Goethe, Pérez Galdós, Maragall, Guimerà o Rusiñol. El 1908 funda 'La Nova Empresa del teatre Català', companyia que dirigeix fins el 1910. El 1913, la Mancomunitat de Catalunya inaugura l' 'Escola d'Art Dramàtic', la llavor de l'actual 'Institut del Teatre', de la que Gual n'és membre fundador i hi exerceix com a directori i docent. El 1923, amb el cop d'estat de primo de Rivera, Gual es veu obligat a impartir la docència en castellà per tal d'assegurar la continuïtat del seu projecte docent i aquesta passa a anomenar-se 'Escuela Catalana de Arte Dramático'. El 1931, però, en declarar-se la República, Gual és rellevat del seu càrrec i apartat de les seves tasques per motius polítics.

Com a poeta i autor dramàtic, el gruix de la seva obra està datada en l'època de màxima efervescència del Modernisme. Alguns dels seus treballs poètics són guardonats amb diferents premis en diferents edicions dels Jocs Florals de Barcelona; però és en la creació de guions dramàtics on destaca per damunt de la resta. Alguns dels títols teatrals més coneguts de Gual són Silenci (1897), Blancaflor (1899), L’emigrant (1901), Misteri de dolor (1904), Donzell qui cerca muller (1910), Les alegres comediantes (1913), La comèdia extraordinària de l’home que va perdre el temps (1914) o Foc de muntanya (1934).

Gual és també autor de diversos estudis i conferències: Les orientacions, un estudi sobre el teatre català del 1911; i Molière i la farsa dels metges (1921). Les seves memòries, editades pòstumament el 1960), són imprescindibles per a conèixer la vida teatral catalana del primer quart del segle XX.

L'obra que avui posem en antena, ''Hores d'amor i de tristesa'', és un drama en tres actes escrit el 1916. L'argument gira al voltant del clàssic triangle amorós. Rodolf, un concertista de fama internacional està profundament enamorat d'Armanda, una jove amb la salut delicada i esposa del seu germà gran, en Joan, un arquitecte municipal d'una ciutat important. Joan, vidu en primeres nupcies, té una filla del seu primer matrimoni, la Vicenta. Vicenta i Armanda són dues dones joves, que mantenen molt bona relació entre elles. Però Rodolf no es capaç de continuar amagant els seus sentiments a Joan.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, i amb les veus de Robert Rué en Joan Anselm, Laura Castillo en Armanda, Sunsi Borguñó en Vicenta Anselm i Jordi Bernad en Rodolf Anselm. La narració és de Toni Garrich, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .