Dissabte, 20 de Gener de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Escena final davant la mar

de Roger Justafré

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Fill de pare empordanès i mare cubana, Justafré neix a Barcelona el 1944. Es llicencia en Filologia Moderna a la Universitat de Barcelona a començaments dels seixanta. Als quinze anys forma la companyia ''Momo, Teatro Independiente'' per dirigir i representar les obres que ell mateix escriu. Més endavant, completa la seva formació a l'Escola de teatre d'Adrià Gual i segueix estudis a l'Escola de Cinema. El seu primer èxit com a escriptor teatral li arriba el 1966, quan obté l'accèssit del Premi Carlos Lemos amb l'obra ''Y hubo otra pequeña guerra''. Dos anys després obté el Ciutat de Barcelona de Teatre amb ''Balada del príncipe triste''. Posteriorment, li seguirien altres obres que obtindrien diversos reconeixements, com ara ''Las coplas del contrabando'' (Finalista del Premi Guipúzcoa el1968), ''Balada del trovador i la muerte'' (Finalista del Festival de Sitges), ''Las pobres cocottes, solas después de la bomba nos hablan desde su boudoir perfectamente acondicionado'' (Premi MOR de Fuentes de Teatro Breve de Saragossa el 1970) i un nou Premi Ciutat de Barcelona, aquest cop de Teatre Infantil, amb ''Farsa del niño'' i ''Los comediantes i Dido'', del 1973.

Fart d'escriure i de topar amb prohibicions de tot tipus per divulgar la seva tasca teatral, el mateix 1973 accepta la proposta d'entrar a treballar a Televisió Espanyola com a realitzador d'espais dramàtics i musicals, una activitat que desenvolupa fins l'any 2003. Durant aquest període televisiu, Justafré aprofita per continuar escrivint (sempre que li ve de gust) tot tipus de guions, des de dramàtics per a la mateixa televisió, fins a documentals, novel·la narrativa, o peces teatrals tant en català com en castellà. Entre aquestes darreres, destaquen ''Càsting'' (Accèssit als Premis SGAE el 1975), ''Hijos de la niebla'' (Premi SGAE el 1996), o ''Escena final davant la mar'' (Premi Falla, Campanar de València, del 1992), l'obra que avui posem en antena.

 

''Escena final davant la mar'' és una comèdia actual, però que té les seves arrels en l'antiga tragèdia clàssica. És la història de la Laura Beltrán, una actriu ja madura que decideix obrir un bar musical en una de les zones de moda de Sitges. És una història de conflictes, d'il·lusions, d'amors i desenganys, d'humor, de reflexió i diversió, ..., de vida i de teatre.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Laura Beltrán, Joana Palau en Laia, Rosa Aguado en Electra, Albert Puig en Marc, Ismael Majó en Orestes, Jordi Bernad en el Periodista, Joan Salvador en el Fotògraf i Francisco Domingo en Ernest. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc