Dissabte, 30 de Desembre de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

El pessebre

de Joan Alavedra

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Quan parlem d' ''El Pessebre'' de Joan Alavedra, és inevitable no pensar al mateix temps en l'obra musical que el gran Pau Casals va compondre, prenent com a base el poema mateix. La conjunció i la complicitat totals entre Casals i Alavedra els portà a assolir tal èxit, que amb el temps ''El Pessebre'' s'ha convertit en un tot gairebé indivisible; i, alhora, en una de les més belles obres d'esperit nadalenc de la cultura catalana. Cada nova lectura o audició és com tornar a redescobrir cada passatge, i adonar-se de nous detalls que fins aleshores ens havien passat desapercebuts.

 

Rafael Peris, el qui fou actor, guionista i adaptador del nostre Quadre de Veus fins a finals de la dècada de 1980, encisat no tant sols per l’obra escrita d’Alavedra, sinó també per l’obra musical que Pau Casals va fer-ne, va escriure el 1984 un guió que combina els tres grans elements per entendre el que significa el poema d’ ‘’El Pessebre’’. D’una banda, els versos mateixos escrits per Alavedra. De l’altra, la composició musical de Pau Casals. I tot, intercalat amb la narració cronològica dels fets històrics viscuts per Alavedra i Casals, ambdós obligats a viure a l’exili per la situació política que vivia el país, que van ser capaços de conjurar-se per aconseguir que tot un poble reconegués la grandesa del seu treball artístic.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1984, amb les veus de Joan Garrigó, Lluís Montull, Ramon Bravo, Manuel Arisó, Antoni López, Ismael Majó, Albert Vilagrasa, Glòria Farrés, Joana Palau, Lidia Segués, i Mar Peris. El Muntatge Musical és de Nina Mataix, la realització tècnica de Josep Lluís Lanau i la direcció artística de Joan Garrigó i Lluís Montull. Rafael Peris és qui ens condueix en la narració d’aquesta història.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc