Dissabte, 17 de Febrer de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Don José, Pepe y Pepito
de Juan Ignacio Luca de Tena
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Nascut en el si d'una família aristocràtica madrilenya el 1897, Juan Ignacio Luca de Tena y García de Torres és autor d'un gran nombre de comèdies teatrals, i alguns drames i sarsueles. Llicenciat en Dret a la Universitat Central de Madrid, de ben jove comença a treballar al costat del seu pare, Don Torcuato Luca de Tena, al diari ABC; i quan aquest mor, el 1929, n'assumeix la direcció, fins al 1939.
La seva trajectòria com a autor teatral s'inicia el 1916 amb la comèdia ''Lo que ha de ser''. Més tard, li segueixen ''Las canas de Don Juan'' (1925) i ''La condesa María'', del 1927. Aquest mateix any, escriu la seva primera sarsuela, ''El huésped del sevillano'', conjuntament amb Enrique Reoyo, i obté un èxit notable. Ja entrada la dècada de 1930, continua amb el teatre. El 1935 rep el Premi Piquer, atorgat per la Real Academia Española, a la millor comèdia de l'any per ''¿Quién soy yo?''. Acabada la Guerra Civil, el 1940, és nomenat ambaixador d'Espanya a Xile per un període de tres anys. Defensor incondicional de la restauració de la monarquia espanyola sota un règim constitucional,pateix nombroses censures durant el règim franquista.
Ja de tornada a Espanya, a finals del 40, comença la seva dècada més prolífica. El 1949 aconsegueix de nou l'èxit amb ''Dos mujeres a las nueve'' (Premi Jacinto Benavente); i dos anys més tard, rep un nou guardó, el Premi Fuenteovejuna, amb el drama ''El cóndor sin alas''. El 1952, escriu la que és la seva comèdia més popular, ''Don José, Pepe y Pepito'', precisament, l'obra que avui posem en antena. ''¿Dónde vas Alfonso XII?'' (1957), amb el rerefons de l'amor d'Alfons XII cap a la prematurament desapareguda reina Mercedes; i ''¿Dónde vas triste de ti?'' (1959) són dues comèdies històriques lleugerament diferents a la farsa i la comèdia de costums i psicològica que generalment és característica comuna a gran part de la seva obra, amb un estil tradicional i convencional, i uns continguts i missatges que pretenen entretenir i complaure el públic, sempre amb una correcta i acurada posada en escena. ''Las chicas del taller'' (1963), ''Yo soy Brandel'' (1969), i ''El rey de las finanzas'' (1972), són les seves darreres obres més notables.
''Don José, Pepe y Pepito'' transcorre durant la dècada dels anys quaranta a Madrid. Don José de la Riba, un reconegut doctor que compagina la seva activitat entre l'hospital i la consulta de casa seva on hi conviu amb el seu pare i el seu fill, espera la visita imminent de Francis Gray, propietari d'una important fàbrica americana de material quirúrgic, que promet una forta inversió de capital per a la fundació hospitalària. Però resulta que el tal Francis no és un home, sinó una dona. I la seva visita provoca un autèntic rebombori a la família. El nét, Pepito, s'enamora de la jove, però ella sembla rebutjar-lo per la seva curta edat. A Don José també li agrada l'americana, i entre pare i fill es crea un greu conflicte. Francis intenta posar-hi remei tornant als Estats Units, però l'avi, Pepe, sembla tenir la solució.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2002, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Francis, Julia Gonzalez en Maria Vela, Rosa Izquierdo en Anita, Dolors Trenchs en Doña Petra, Ramon Bravo en Don José, Jordi Massaguer en Pepe, Crisol Tuà en Pepito i Joan Rodón en el Enfermo. La narració és de Jordi Carreras, el Muntatge Musical de Nina Mataix i realització tècnica de Joan Borràs