Dissabte, 18 de Novembre de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

Bodas de sangre

de Federico García Lorca

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

''Bodas de sangre'' és, conjuntament amb ''Yerma'' i ''La casa de Bernarda Alba'', un dels vèrtexs del triangle dramàtic lorquià. Si bé tota l'obra de Lorca té uns trets característics comuns, és potser en aquesta trilogia dramàtica on pren una dimensió més profunda. La frustració, la qüestió central a la totalitat de l'obra de l'autor, pren aquí un relleu més evident. I les obsessions de l'amor, el desig i l'esterilitat, accentuades per les claus estilístiques constants, alimenten el drama, la poesia i la prosa del text dramàtic. Un text dramàtic carregat de símbols poètics referits a la mort, però amb matisos variables en funció del context i del moment.

• La Sang és potser el símbol més evident a l'obra que avui posem en antena. La sang representa la vida, allò que és fecund, el sexual. Però quan és vessada, aleshores és el símbol inequívoc de la mort.

• La Lluna és un altre dels símbols recurrents en Lorca. La seva significació més habitual és la de la mort, però també pot simbolitzar l'erotisme, la fecunditat, l'esterilitat o la bellesa. A ''Bodas de sangre'', la lluna no només està associada a la mort, sinó també a la violència i la sang que la mateixa mort implica.

• La mort es manifesta també de manera explícita en el personatge de la Dona Captaire, un personatge envoltat d'una aura tràgica i negra que pretén captivar a aquell qui la segueixi.

• El Cavall, i el seu Genet, també acostumen a ser molt presents en tota l'obra lorquiana, però a ''Bodas de sangre'' es converteixen en un dels símbols més evidents. Representen la passió desenfrenada que condueix a la mort; i el sexe, la virilitat i la força masculina, que apareixen en moltes escenes de l'obra fortament lligades al personatge de Leonardo.

• Les Herbes i les propietats que se'ls atribueix són habitualment símbols de la mort:, encara que, a vegades, en prenen d'altres orientats més cap a la vida i l'esperança. A ''Bodas de sangre'' podríem establir un paral·lelisme d'aquest element amb la corona de tarongina de la Novia, com a símbol de la puresa de la dona.

• L'Aigua és un altre dels símbols habituals. Quan l'aigua flueix, és símbol de vitalitat, i en canvi, si està estancada, representa la mort. A ''Bodas de sangre'' l'aigua no pren un relleu determinant com per exemple ho fa a ''Yerma'', però sí que s'hi al·ludeix sovint, indirectament, quan es fa referència a l'esforç que cal per mantenir fèrtils les terres ermes a causa de la sequera de l'indret.

• I Els Metalls, que sovint apareixen sota la forma d'armes blanques, que comporten sempre tragèdia, i que a ''Bodas de sangre'' es converteixen en un dels elements més presents fins al punt de tenir un protagonisme de primer ordre.

   

''Bodas de sangre'' és un drama basat en uns fets reals ocorreguts el 1928 al Cortijo del Fraile, a la població de Níjar, província d'Almeria. Poques hores abans del seu casament, la jove filla de l'amo del Cortijo s'escapà amb un seu cosí del que n'estava profundament enamorada. Es dona la circumstància que l'home amb qui tenia aparaulat el casament era germà del seu cunyat, el qual se sentí fortament ultratjat pel greuge comès per la jove i decidí anar a la recerca de la parella. La història conta que foren violentament enxampats a poca distància d'aquell indret, amb el resultat de la mort de l'amant i la jove malferida. Lorca, que s'assabentà de la notícia per la premsa, quedà encisat per la trama dramàtica dels fets. ''Quina meravella!! És un drama difícil d'inventar!!'' va manifestar. I així va ser com va decidir immortalitzar el fet en l'obra dramàtica que avui posem en antena.

Aquesta versió radiofònica és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre representada en directe el 31 de Març de l'any 2000 a l'auditori del Centre Cultural de Caixa Terrassa, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb les veus de Glòria Farrés en la Madre, Ricard Pagès en el Novio, Dolors Trenchs en la Suegra, Joan Salvador en Leonardo, Rosa Izquierdo en la Mujer de Leonardo, Joana Palau en la Vecina i Muchacha primera, Rosa Aguado en la Luna i Muchacha segunda, Margarida Fabregat en la Criada, Júlia González en la Novia, Ramon Bravo en el Padre de la novia, Sandra Veloy en la Niña, Marta Plaza en la Muchacha tercera, Albert Puig en el Convidado, Jordi Bernad en el Mozo primero, Joaquim Vidal en el Mozo segundo, Lluís Barón en el Leñador primero, Josep Maria Casanovas en el Leñador segundo, i Lídia Segués en la Muerte y la Mendiga. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.