Dissabte, 19 de Maig de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Anna darrera la cortina
(Primera part)
de Joan Puig i Ferreter
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Nascut a La Selva del Camp (Tarragona) el 1882, fill il·legítim d'un ric terratinent de la zona, Puig i Ferreter passa la seva infantesa a Reus amb la seva mare a casa d'uns oncles. Als quinze anys, mentre segueix els estudis de Batxillerat, s'adhereix al Grup Modernista de Reus i entra en contacte amb diversos poetes i escriptors modernistes tarragonins. El 1899 es trasllada a Barcelona i comença els estudis de Farmàcia; però els abandona després del primer curs. D'ençà d'aquest moment, viu en unes condicions força precàries i es vincula amb els sectors modernistes més anàrquics i marginals. En aquests anys, inicia també una formació autodidacta i s'interessa per diferents autors europeus com ara Goethe, Carlyle, Kropotkin, Shakespeare, Nietzche o Gorki. El 1903, les penúries econòmiques l'obliguen a marxar a la Borgonya francesa acompanyat d'una institutriu amb la qual hi manté una relació sentimental. En trencar-se aquesta relació, continua el seu viatge sol cap la Provença i té una nova relació, aquest cop amb una dona casada. Hom apunta que, juntament amb el fet del seu naixement i la negació a reconèixer-lo del seu pare, les experiències viscudes en aquest viatge marquen tota la seva obra literària.
Ja de tornada a Barcelona, el 1904 comença a escriure textos dramàtics que segueixen els cànons i l'estètica del teatre modernista, on les idees i les passions són elements principals. Inicia, així, una època d'obres de gran èxit i no exentes de certa polèmica, amb títols com ''La dama alegre'' (1904); ''El noi mimat'' (1905); ''Arrels mortes'' (1906); ''Aigües encantades'' del 1907, que és potser la seva obra més coneguda; ''La dama enamorada'' (1908); ''El gran Aleix'' i ''Desamor'' (1912).
D'ençà de 1914, i coincidint amb la crisi, el context social, i el canvi generacional entre el Modernisme i el Noucentisme, la seva obra pateix un replantejament estètic per adequar-se al gust del públic, que demana obres més senzilles i divertides. D'aquesta època, podem esmentar ''La dolça Agnès'' (1914); ''Garidó i Francina'' (1917), ''La dama de l'amor feréstec'' (1921); o ''L'home que tenia més d'una vida'' (1925); entre d'altres.
Paral·lelament a la tasca d'autor dramàtic, des de 1911, Puig i Ferreter treballa com a redactor a diferents publicacions periòdiques, però amb l'adveniment de la Segona República Espanyola, intensifica la seva activitat dins la política. És diputat a les Corts Espanyoles, primer; i al Parlament de Catalunya, després. Té temps també per continuar exercint la seva activitat literària. ''Camins de França'', del 1934, suposa una inflexió en la seva obra, encarada més cap a la producció novel·lística que no pas a la teatral. El 1936, però, torna a publicar un guió dramàtic, ''Anna darrera la cortina'', l'obra que avui posem en antena. Aquest és considerat com el punt d’inici d’una nova etapa teatral de l’autor, amb ressons psicologistes, que el tràgic desenllaç de la Guerra Civil impedeix de continuar per sempre més.
D'ençà de les acaballes de la Guerra Civil, Puig i Ferreter es veu obligat a exiliar-se a França, on continua el seu cicle novel·lístic. El 1952, poc abans de la seva mort, escriu ''Ressonàncies'', un diari íntim considerat com una peça cabdal de l'exili català de postguerra.
''Anna darrera la cortina'' és un drama en tres actes que transcorre l’estiu de 1934 entre Barcelona i el Pirineu d’Andorra. La història gira al voltant de l’Anna, una jove enigmàtica i misteriosa (absent durant tota l’obra) que en acabar la temporada d’estudi a ciutat ha marxat a estiuejar a la costa. Però, en aquesta absència, l’Anna sembla amagar alguna cosa a tots els que l’envolten.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2012, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Laura Castillo en Paulina Vinyals, Toni Garrich en Jaume Isern, Jordi Bernad en Xavier Selva, Margarida Fabregat en Clara Selva, Natàlia Grandia en Adela Moragues, Imma Nadales en Lluïsa Moragues, Marta Plaza en Teresa, Dolors Trenchs en la Portera i Ismael Majó en el Cambrer. La narració és de Joan Rodón, i la realització tècnica de Joan Borràs.
