Dissabte, 26 de Novembre de 2.016

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Quan la ràdio parlava de Franco

de Josep Maria Benet i Jornet

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Barceloní, nascut el 1940, Benet i Jornet és un dramaturg i guionista considerat un dels principals renovadors del teatre català. El 1963, amb només 23 anys, va debutar amb ''Una vella, coneguda olor'', una peça llavors trencadora pel seu to realista, que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra. D'ençà d'aleshores, ha escrit més de quaranta obres de teatre, traduïdes a una dotzena d'idiomes, i alguna d'elles adaptada també per al cinema. Però la seva vessant més coneguda i mediàtica pel gran públic és la tasca portada a terme en la creació de les sèries televisives més emblemàtiques i de més èxit de la televisió catalana, com ara ''Poble Nou'', ''Nissaga de Poder'', ''Laberint d'ombres'', ''El cor de la ciutat'' o ''Ventdelplà'', entre d'altres. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis. D'entre tots ells, en destaquen el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013).

L'obra que avui posem en antena, ''Quan la ràdio parlava de Franco'' és un text que Benet i Jornet va començar a crear el 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, conjuntament amb el seu amic i també escriptor Terenci Moix. Els primers mesos van suposar moltes hores de treball per la creació d'un primer esquelet del que havia de ser el resultat final. La idea era concebre un espectacle amb un estil i un to accessible per arribar a gran part de la població, però que alhora fos fidel a la història viscuda durant els anys en que transcorria l'acció narrada. Tal com explica el mateix autor en el pròleg de l'obra, toparen amb força dificultats. Una primera major dificultat fou el fet d'aconseguir una progressió dramàtica que enllacés les diferents escenes, tenint en compte que cadascuna d'elles estava separada de l'anterior i la següent per un buit temporal més o menys llarg. Calia, doncs, crear escenes amb una unitat pròpia per tal que en començar-ne una altra, aquesta tingués una tensió argumental nova, com si cada escena fos una petita peça teatral diferent. El següent pas va ser la creació dels diàlegs. Per fer-ho decidiren pensar en actors concrets de manera que els diàlegs eren gairebé fets a mida per a les característiques de cadascun d'ells. Els escollits foren, ni més ni menys que Enric Majó, Rosa Maria Sardà, Àngels Moll, Nadala Batiste, Francesc Luchetti, Josep Torrents i Joan Vallès; de manera que la confecció del diàlegs fou molt més senzilla. Amb l'obra ja força embastada, apareix un nou entrebanc. Terenci ha d'abandonar el projecte de manera precipitada ja que li és encarregada una altra feina molt més urgent. Després d'un període de dubtes, Benet i Jornet decideix acabar el projecte ell sol. Estableix contacte amb Fabià Puigserver per a encarregar-li la direcció de l'obra i aquest ho accepta amb molt de gust. I finalment, comença la recerca de l'escenari per a l'espectacle. Finalment, després de diverses dificultats més, s'aconsegueix estrenar l'espectacle al Romea on es manté en cartell entre el 2 de febrer i el 8 d'abril de 1979, amb un èxit important.

Si bé ''Quan la ràdio parlava de Franco'' no és una obra expressament creada per a la ràdio, sí que el fet que la ràdio sigui un dels protagonistes del relat, la converteix en un caramel ben dolç a l'hora de dur-la a les ones. Aquest ha estat el motiu que ens ha engrescat a posar en antena aquest text, el primer, per cert, de Benet i Jornet que el Quadre de Veus de Radioteatre posem en antena malgrat l'abasta producció dramàtica de l'autor. ''Quan la ràdio parlava de Franco'' és la crònica d'un temps, d'un lloc, d'un període que comença un cop acabada la Guerra Civil, entre la por i la misèria, en el que els protagonistes, carregats amb els seus neguits i les seves angoixes, intenten veure la llum i l'esperança. Però, malgrat el pas dels anys, tots ells continuen essent presoners de la seva pròpia memòria, dels seus propis records viscuts. L'adaptació ha respectat al màxim i el text original, amb un llenguatge que és part integrant d'aquesta crònica i que arrossega alguns castellanismes i barbarismes que són característica inherent al lloc i a l'època. Només hem volgut afegir alguns petits fragments de locucions radiofòniques que ajuden a situar l'entorn temporal de cada escena.

La versió radiofònica que posem en antena està interpretada sota la direcció de Joan Borràs i Toni Garrich, i compta amb la participació de Joan Salvador en Feliu, Margarida Fabregat en Remei, Toni Garrich en Jaume, Laura Castillo en Cecília, Jordi Bernad en Pere, Robert Rué en el Senyor Cases, Rosa Aguado en Lídia, i Josep Maria Sans, Jaume Sellarès, Joan Roca i Julia González que donen veu als diferents locutors de ràdio que apareixen. La narració és de Marta Plaza, i el muntatge musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .