Dissabte, 21 de Gener de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La heredera
(Segona part)

de Ruth i Augustus Goetz

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

En l'audició de la setmana passada, vàrem conèixer la història d'una jove tímida i senzilla, Helen, la filla del Doctor Slooper, un acabalat metge que posseeix una gran fortuna. Helen, que volta la trentena, ha conegut Morris Townsend, acabat d'arribar d'Europa. Malgrat un primer moment d'indecisió per part de la jove, finalment, tots dos han començat una relació amorosa que ha portat al compromís de matrimoni. Però, el Doctor Slooper s'oposa totalment a la intenció dels dos joves, ja que pensa que Townsend només vol casar-se amb Helen per adquirir l'herència de la seva fortuna. D'ençà d'aleshores, ha iniciat un pla per desfer el compromís. Un pla que l'ha portat a marxar a Europa durant sis mesos, per tal de refredar la relació i fer que es dilueixi per sí sola. Però, sembla que no li ha sortir tal com ell esperava. A la tornada, els dos joves encara senten la mateixa atracció que abans i continuen amb el ferm compromís d'unir les seves vides. I ja que no obtenen el consentiment explícit del Doctor, han dissenyat un pla per escapar-se d'amagat. I sembla que la fuga és ja imminent.

Us recordem que la versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1989 sota la direcció de Joan Garrigó segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, i amb la participació de Maria Glòria Farrés en Helen, Margarida Fabregat en Lavinia, Rosa Izquierdo en Elisa, Rosa Aguado en Mariana, Júlia Gonzalez en María, Margarida Fullola en Alícia, Guillermo Salceda en el Doctor Slooper, Ramon Bravo en Morris i Joan Rodón en Arturo. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .