Dissabte, 1 d'Abril de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Flor de cactus
(Primera part)

de Barrillet i Gredy

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Pierre Barrillet, parisenc nascut el 1923, i Jean-Pierre Grédy, originari d'Alexandria nat el 1920 i establert a França, és un tàndem d'autors teatrals que han escrit més d'una trentena d'obres de teatre englobades en el gènere del ''teatre de boulevard'' (comèdies curtes amb caire vodevilesc), algunes de les quals han esdevingut autèntics èxits de públic, sobretot a França. Entre tota la seva producció literària, destaquen, per exemple, ''El do d'Adela'', una de les seves primeres creacions, del 1948, ''Flor de cactus'', del 1963, ''Quaranta quirats'' i ''Quatre històries de lloguer'', del 1966; o ''Pell de Judes'', del 1974.

D'entre totes les seves creacions, l'obra que avui posem en antena és potser la més coneguda. No en va, ''Flor de cactus'' fou, fins i tot, portada al cinema el 1969 amb la direcció de Gene Sacks i Walter Matthau, Ingrid Bergman i Goldie Hawn en els papers principals. La comèdia narra la història de Julián, un home solter que ronda els quaranta i que presumeix de seductor. La seva actual amant, Antonia, és una jove de 21 anys, capritxosa i una mica infantil, a la que ell fa creure que està casat i que té tres fills; motiu pel que no pot casar-se amb ella malgrat dir-li que se l'estima molt. Julián és dentista de professió i a la seva consulta té una recepcionista sueca, Estefania, una dona una mica freda i inhòspita, que porta anys enamorada d'ell en el més profund secret. I amb aquests ingredients i d'altres que van apareixent, la trama va complicant-se a mesura que avança.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació radiofònica de Rafael Peris, i amb la participació de Ramon Bravo en Julián, Maria Glòria Farrés en Estefanía, Joana Palau en Antonia, Antoni López en Igor, Ismael Majó en Norberto, Anselm Marcet en el Senyor Cocher, i Eloisa del Pino en Primavera. La narració de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc