Dissabte, 13 de Maig de 2.017
Temporada estable de Teatre Radiofònic
El pati blau
de Santiago Rusiñol
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Rusiñol no tan sols va formar part activa de la cultura del seu temps, sinó que la va enriquir amb la seva personalitat i amb les seves idees i opinions, que va defensar amb fermesa, i a les quals no els mancava ni la controvèrsia ni la polèmica. Marlgrat no estar vinculat a cap grup polític o cultural; ni voler estar-ho, ja que només ell deia que només es devia al seu art; no va poder evitar que els crítics atorguessin a les seves obres una lectura ideològica.
Bon amic dels seus amics, Rusiñol es va relacionar amb les personalitats artístiques i intel·lectuals més destacades del moment, com mossèn Cinto Verdaguer i Pompeu Fabra; Valle-Inclán i Benito Pérez Galdós; els músics Enric Granados, Isaac Albéniz, Enric Morera, Erik Satie i Manuel de Falla; i pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i Joaquim Mir; entre molts d'altres. Tanmateix, l'amistat més llarga i sòlida la va tenir amb el pintor Ramon Casas i amb l'escultor Enric Clarassó, amb els quals va formar un trio artístic que es va mantenir fins a la seva mort.
Entre 1889 i 1894, Rusiñol viu a cavall entre Catalunya i França. L'activitat frenètica i el deliri innovador de l'artista són continus. Finalment, el 1894 s'estableix a Sitges i converteix ''El Cau Ferrat'', una antiga casa de pescadors que havia adquirit un any abans, en el seu estudi de treball i, alhora, en el que des d'aleshores es convertirà en un punt neuràlgic de l'activitat cultural de l'època per les trobades artístiques que allà s'hi donen. Per allà hi passen personalitats de la pintura, la música, la poesia i la literatura de les més influents de l'època i Rusiñol s'endinsa en l'art literari amb petits contes i poesia. Precisament, un d'aquest contes, l'escriu el 1897 i l'anomena ''El pati blau'', fent al·lusió a un oli sobre tela que ell mateix havia pintat dos anys abans, i on s'hi pot veure un pati interior engalanat de flors i plantes d'una de les cases del nucli urbà de Sitges, i que descriu amb delit d'aquesta manera:
''Havia vist aquell pati des del carrer: un forat de llum allà al fondo, uns llimbs de claror, una claror de pessebre; les parets, blaves, d'aquell blau brutal, enter i sense mitjes tintes, d'un ultramar violat, avergonyint al mateix cel de la costa; un pou també blau, una escala blava, i davant de la blavor un rengle de testos, d'olles blanques, de caixons i gerros, traient a fora una volior de flors. Allí, malves reials, al costat de clavells encesos despentinant-se i caient en colorida cascada; allí, lliris d'una blancor sense màcula, prop de pensaments petits amb els ullets mig oberts i barbes de mariner; allí, grans hortènsies perdent la verdor i agafant colors de rosa, i una gran enredadera clapejant de puntets d'or l'ombra de les rajoles.''
I el 1903, el conte es converteix en un drama teatral en dos actes on l'autor prescindeix de l'humor i els temes d'actualitat per generar reaccions als espectadors i decideix fer ús d'una gran dosi de sentimentalisme per connectar amb el gran públic. ''El pati blau'' és una tendra història d'amor entre un jove pintor, en Jacint, que queda captivat per la llum d'un pati blau i decideix pintar-lo, i l'Anna-Rosa, una jove que viu en una de les cases que donen al pati. La noia està malalta de tuberculosi, gairebé moribunda, però Jacint no pot evitar enamorar-se d'ella. La jove i la seva mare reben l'ajuda interessada d'un parent indià que vol quedar-se amb la casa quan Anna-Rosa mori, però el pintor s'adona de les seves intencions.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1986, sota la direcció de Joan Garrigó segons l'adaptació radiofònica de Rafael Peris, i amb la participació de Núria Garrich en Anna Rosa, Joana Palau en Maria, Antoni López en Jacint (el pintor), Anselm Marcet en Don José, Manuel Arisó en el Senyor metge, Gemma López en una noia, i Rosa Boladeras en una altra noia. La narració és de Maria Glòria Farrés, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.
