Dissabte, 1 d'Octubre de 2.016
Temporada estable de Teatre Radiofònic
El nido ajeno
de Jacinto Benavente
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Nascut a Madrid el 1866, Benavente era el més petit dels fills de la família encapçalada per un important metge pediatre, Mariano Benavente. Va iniciar els seus estudis de Dret a la Universitat Central de Madrid, però en morir el seu pare, el 1895, els va abandonar per dedicar-se a la dramatúrgia i el teatre, un àmbit en el que conreà gairebé tots els gèneres: tragèdia, comèdia, drama i sainet. La seva bona situació econòmica li va permetre, també, la possibilitat de viatjar arreu d'Europa i conèixer les noves tendències que procedien, sobretot, de França i la Unió Soviètica. Fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de l'any 1912. Entre 1918 i 1919, va ocupar un escó en el Congrés de Diputats. L'any 1924 va rebre el títol de fill predilecte de la ciutat de Madrid. Durant la Guerra Civil Espanyola i el període immediatament posterior, Benavente fou censurat per la seva ideologia contrària a les idees polítiques del règim que havia adquirit en les seves estances europees. Anys més tard, però, el 1944, li fou atorgada la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, i el 1950, quan ja tenia una edat força avançada, li fou concedida la Medalla al Mèrit en el Treball. Però, per sobre de tots els reconeixements rebuts al llarg de la seva vida, el més important per damunt de tots ells és el que rebé el 1922, quan l'Acadèmia Sueca li concedí el Premi Nobel de Literatura. Jacinto Benavente morí el 1954 a l'edat de 87 anys deixant una llarga llista de més d'un centenar d'obres escrites.
«El nido ajeno» n'és una de les més conegudes, ja no sols perquè és la seva primera gran obra, sinó també pel que va suposar en el moment de la seva estrena. «El nido ajeno» és la història de dos germans, José Luís i Manuel, que es distancien arran de la desconfiança del primer que pensa que Manuel manté una relació amorosa amb la seva esposa. A mesura que transcorre l'obra, la veritat es posa de manifest i s'estableix un paral·lelisme entre el conflicte dels dos germans i la que anys abans havia tingut el seu pare amb un dels seus amics.
La versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Joan Garrigó i amb la participació de Maria Glòria Farrés en María, Guillermo Salceda en José Luis, Ramon Bravo en Manuel, Rosa Aguado en Emília i Julia González en la Sirvienta. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.
