Dissabte, 6 de Maig de 2.017
Temporada estable de Teatre Radiofònic
El místic
de Santiago Rusiñol
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Rusiñol, barceloní de naixement, era un home de caràcter inquiet. La seva família era propietària d'una important colònia tèxtil, però ell mai no va mostrar gran interès per continuar el negoci, i ja des de l'adolescència, el seu desig per pintar, viatjar i conèixer món, van anar-lo allunyant del seu entorn familiar. Les seves estades arreu de Catalunya, Espanya, França i Itàlia començaren a sovintejar cada vegada més, fins a convertir-se en una constant durant la seva vida.
Després d’uns inicis com a pintor, Rusiñol comença a col·laborar regularment com a articulista a ‘’La Vanguardia’’ i poc després, mogut per l'ambient conformista de Barcelona i les murmuracions sobre la seva persona, marxa a estudiar a París, on es retroba amb antics amics, entra en contacte amb diferents personalitats i coneix nous horitzons culturals. Ja de tornada a Catalunya, el 1893, instal·la el seu estudi a Sitges, en una antiga casa de pescadors on allotja la seva col·lecció de ferros forjats que havia adquirit durant els seus viatges arreu de Catalunya. I és aquesta col·lecció la que precisament dóna nom a l'estudi, ''El Cau Ferrat’’, un indret actualment convertit en museu d'obligada visita i un punt turístic i cultural de la població del Garraf. A ''El Cau Ferrat'' s'hi comencen a organitzar festes modernistes en les que conflueixen els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX, i suposa l'obertura de Catalunya envers els corrents europeus més innovadors del moment.
És en aquesta època, que Rusiñol es consolida com a escriptor, i escriu diverses obres narratives i poemaris en prosa. Però la part cabdal de la seva creació literària és l’obra teatral, passant per diverses etapes fins a consagrar-se definitivament com un mite de l'escena catalana. D’ençà de tombants del segle XX, Rusiñol comença a allunyar-se del simbolisme que l’havia acompanyat fins aleshores per adquirir un discurs més sentimentalista, més humorístic, paròdic i costumista, per arribar de manera més fàcil al gran públic; però continua defensant els valors de l'artista modernista que sempre havia proclamat: el geni, la independència, l'espontaneïtat, la llibertat i la sinceritat. I aquest valors són els que es reflecteixen de manera explícita en l’obra que avui presentem.
‘’El místic’’ és un drama en quatre actes escrit el 1903, i estrenat per primera vegada al Teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, el 5 de desembre del mateix any, sota la direcció del primer actor Enric Borràs. A ‘’El místic’’, Rusiñol porta a l’extrem la seva tendència a retratar en escena els temes de la més rabiosa actualitat, introduint, sempre que sigui possible, la polèmica. El fil argumental de l’obra es centra en la tragèdia de l'artista modernista i en la permanent incomprensió que sofreix per part de la societat, i és una crítica contra el fals esperit religiós mancat de caritat, inspirat en la tragèdia dels darrers anys de vida de Jacint Verdaguer, mort un any abans i que per Rusiñol era un clar símbol d’un geni totalment incomprès per la societat.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1990, sota la direcció de Joan Garrigó segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, i amb la participació de Dolors Trenchs en Francisca, Albert Puig en Ramon, Rosa Aguado en Marta, Joaquim Vidal en Joan, Ansel Marcet en el Senyor Bisbe, Josep Garrich en Andreu i Ismael Majó en Miquel. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.
