Dissabte, 15 d'Abril de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

El egoista

de Josep Freixas Vivó

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Nascut a Capellades el 1930, Josep Freixas és músic de professió. Establert a Terrassa, d'ençà de 1969 i fins a la seva jubilació, ha exercit de director de l'Escola del Conservatori de Música de la nostra ciutat, on ha dut a terme una intensa activitat musical, principalment en el camp pedagògic. El 1975, fou fundador de l'Escola de Música de Vilanova i la Geltrú, i va ser-ne també el seu primer director. A banda de la tasca pedagògica, Josep Freixas destaca, sobretot, pel seu esperit emprenedor en la fundació de capelles de música i escolanies per als infants. Ha estat president de Joventuts Musicals i ha format part de diversos conjunts instrumentals. En el camp de la composició musical, a banda de la composició de nombroses obres de caràcter clàssic, destaca la seixantena llarga de sardanes que ha escrit. L'interès per l'activitat cultural fora de l'àmbit musical, ha portat Freixas Vivó a convertir-se, també en novel·lista i autor teatral. En l'àmbit de la novel·la, destaca "La eterna presencia", escrita entre 1983 i 1992; una història de temàtica bíblica però amb un enfoc molt personal. "El egoista", l'obra que avui posem en antena, és un dels guions teatrals del que n'és autor. Escrita a finals dels anys cinquanta, manté uns arguments que encara avui són vigents, i forma part d'un conjunt de cinc obres diferents amb personatges comuns a totes elles, que malgrat tenir un fil conductor totalment diferent, desemboquen en un mateix final. Aquest és l'estil personal, carregat d'imaginació i d'intriga que ens proposa l'autor.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2003 sota la direcció de Joan Garrigó i amb la participació de Maria Glòria Farrés en Leonora, Ramon Bravo en Roberto, Ismael Majó en Gustavo, Glòria Salvador en Clàudia i Aurelio Rodriguez en Federico. La narració és d'en Quique Quera, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc