Dissabte, 1 de Juliol de 2.017

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Clavell de sang

de Ferran Canyameras

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Ferran Canyameres i Casamada ha estat considerat sempre com un autor terrassenc. De fet, però, si nasqués avui al mateix lloc on ho va fer, no ho seria pas. La resposta a aquest enigma no és altre que el fet que Canyameras va néixer el 22 de gener de 1898 al barri de la Creu Alta, actualment pertanyent a Sabadell, però que aleshores encara formava part del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, un municipi aleshores independent que no s'havia annexionat ni a Terrassa ni a Sabadell. De molt petit, però, la seva família es traslladà a viure a Terrassa i és per això que sempre se l'ha considerat com a terrassenc; a més de pel fet que l'antic municipi de Sant Pere de Terrassa pertany avui, en gran majoria al terme municipal egarenc.

Canyameras estudià a les Escoles Pies de Terrassa becat per l'Ajuntament de Terrassa, i l'any 1914 entrà a treballar d'escrivent en una tintoreria industrial. El 1917 es traslladà a París, on va crear la revista ''Plançons'', escrita en català i francès. En tornar a Terrassa, el 1919, es casà amb Enriqueta Casals, i poc després publicà l'obra que avui posem en antena, ''Clavell de Sang''. Durant els anys trenta participà activament en diverses activitats culturals a Amics de les Arts de Terrassa.

La seva obra literària, de gran extensió, té un vocabulari molt ric i eclèctic, i comprèn diversos gèneres, que van des del teatre (''El cercle de la por'', estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948); narració (''El gos que udolà a la mort'' del 1958, o ''Món dimoni i carn'' del 1962); poesia (''Mig temps'' del 1950, o ''Com el Vallès no hi ha rés'' del 1951, ''Poesia secreta'' del 1955); memòries (''Quan els sentits s'afinen'' del 1960, o ''De París, el fel i la mel'' del 1965); biografies (''Josep Oller i la seva època'' del 1959, ''Clavé, un solitari'' del 1963), o monografia comarcal (''El Vallés'' del 1961), a més de molts altres títols, alguns d'ells encara avui inèdits.

El seu cercle d'amistats era força ampli, i entre elles s'hi comptaven nombrosos escriptors coetanis amb els quals mantenia una bona relació a menys que per algun motiu que ell considerava raonable s'hi enemistés. És el cas, per exemple, de Joan Puig i Ferreter, amb qui va trencar la seva amistat i va dedicar-li l'obra titulada ''El gran sapastre'' per desprestigiar-lo.

Canyameras és, també, autor de traduccions al català de Baudelaire, Coolen, i Maurette, entre d'altres.

L'obra que avui posem en antena, ''Clavell de sang'' és un drama breu d'un sol acte escrit el 1918. A punt d'estrenar-se l'obra, el dia de l'assaig general es va produir un fet insòlit. Emili Badiella, conegut industrial, polític i mecenes terrassenc de l'època, va voler convèncer Canyameras per tal de convertir aquella ''obreta'' en una peça de més volum,: un drama en tres actes. El comentari i la manera com es va produir van crispar Canyameras, que dit sigui de pas, sovint era un xic intolerant, i no admetia que ningú pretengués fer canvis en allò que ell havia concebut. Així, Canyameras va cancel·lar l'estrena i va trencar amb Badiella, i el grup de teatre del Casino del Comerç que havia de portar l'obra dalt de l'escenari es va quedar sense poder estrenar-la, i el text es va passar deu anys dins un calaix.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1998 sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb la participació de Rosa Izquierdo en Elvira, Rosa Aguado en Anna, Joan Salvador en Manuel, Jordi Bernad en Xavets, Ismael Majó en Nineta, Crisol Tuà en l'Andreu i Lluís Barón en el Comissari. La narració és de Jordi Carreras, el Muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .