Dissabte, 1 de Juliol de 2.017
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Clavell de sang
de Ferran Canyameras
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Ferran Canyameres i Casamada ha estat considerat sempre com un autor terrassenc. De fet, però, si nasqués avui al mateix lloc on ho va fer, no ho seria pas. La resposta a aquest enigma no és altre que el fet que Canyameras va néixer el 22 de gener de 1898 al barri de la Creu Alta, actualment pertanyent a Sabadell, però que aleshores encara formava part del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, un municipi aleshores independent que no s'havia annexionat ni a Terrassa ni a Sabadell. De molt petit, però, la seva família es traslladà a viure a Terrassa i és per això que sempre se l'ha considerat com a terrassenc; a més de pel fet que l'antic municipi de Sant Pere de Terrassa pertany avui, en gran majoria al terme municipal egarenc.
Canyameras estudià a les Escoles Pies de Terrassa becat per l'Ajuntament de Terrassa, i l'any 1914 entrà a treballar d'escrivent en una tintoreria industrial. El 1917 es traslladà a París, on va crear la revista ''Plançons'', escrita en català i francès. En tornar a Terrassa, el 1919, es casà amb Enriqueta Casals, i poc després publicà l'obra que avui posem en antena, ''Clavell de Sang''. Durant els anys trenta participà activament en diverses activitats culturals a Amics de les Arts de Terrassa.
La seva obra literària, de gran extensió, té un vocabulari molt ric i eclèctic, i comprèn diversos gèneres, que van des del teatre (''El cercle de la por'', estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948); narració (''El gos que udolà a la mort'' del 1958, o ''Món dimoni i carn'' del 1962); poesia (''Mig temps'' del 1950, o ''Com el Vallès no hi ha rés'' del 1951, ''Poesia secreta'' del 1955); memòries (''Quan els sentits s'afinen'' del 1960, o ''De París, el fel i la mel'' del 1965); biografies (''Josep Oller i la seva època'' del 1959, ''Clavé, un solitari'' del 1963), o monografia comarcal (''El Vallés'' del 1961), a més de molts altres títols, alguns d'ells encara avui inèdits.
El seu cercle d'amistats era força ampli, i entre elles s'hi comptaven nombrosos escriptors coetanis amb els quals mantenia una bona relació a menys que per algun motiu que ell considerava raonable s'hi enemistés. És el cas, per exemple, de Joan Puig i Ferreter, amb qui va trencar la seva amistat i va dedicar-li l'obra titulada ''El gran sapastre'' per desprestigiar-lo.
Canyameras és, també, autor de traduccions al català de Baudelaire, Coolen, i Maurette, entre d'altres.
L'obra que avui posem en antena, ''Clavell de sang'' és un drama breu d'un sol acte escrit el 1918. A punt d'estrenar-se l'obra, el dia de l'assaig general es va produir un fet insòlit. Emili Badiella, conegut industrial, polític i mecenes terrassenc de l'època, va voler convèncer Canyameras per tal de convertir aquella ''obreta'' en una peça de més volum,: un drama en tres actes. El comentari i la manera com es va produir van crispar Canyameras, que dit sigui de pas, sovint era un xic intolerant, i no admetia que ningú pretengués fer canvis en allò que ell havia concebut. Així, Canyameras va cancel·lar l'estrena i va trencar amb Badiella, i el grup de teatre del Casino del Comerç que havia de portar l'obra dalt de l'escenari es va quedar sense poder estrenar-la, i el text es va passar deu anys dins un calaix.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1998 sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb la participació de Rosa Izquierdo en Elvira, Rosa Aguado en Anna, Joan Salvador en Manuel, Jordi Bernad en Xavets, Ismael Majó en Nineta, Crisol Tuà en l'Andreu i Lluís Barón en el Comissari. La narració és de Jordi Carreras, el Muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.
