Dissabte, 27 de Febrer de 2.016

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Recull de contes

de Guy de Maupassant

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Tot i que Maupassant mai va voler ser inclòs en el Naturalisme característic d'Emile Zolá, és cert que també té un estil molt directe de ratratar la societat de la seva època. No obstant, Maupassant és totalment impersonal. És un espectador-narrador d'allò que passa als seus personatges, ho coneix tot i ho explica tot sobre ells. La seva primera obra important, "Bola de greix", ja va ser considerada una obra mestra. Posteriorment, entre els seus contes més coneguts, hi troben "L'orlà", "Madame Hermet" o "La cabellera".

Avui els oferim quatre exemples del que representa la seva obra d'horror i bogeria, que han estat dirigits per Jordi Bernad. El fil conductor de les històries és la por i la obsessió. La por, que resideix en nosaltres mateixos i és el nostre principal enemic. I la obsessió, que, en paraules del propi actor, es tradueix en la frase "El passat m'atrau, el present m'espanta perquè l'avenir és la mort", i que trobem, precisament, en el conte de "La cabellera".

"La por" és el primer dels contes que us oferim avui, i compta amb la intervenció de Toni Garrich en el paper del Narrador; Jordi Bernad com a comandant i Jaume Sellarès en l'home de la cara cremada. A continucaió, sentirem "Madame Hermet", amb les interpretacions de Joan Salvador en el personatge del visitant; Anna Massallé com a Madame Hermet; en el paper de Doctor, Josep Maria Sans-Escolà; Jordi Bernad com a capellà; Rosa Aguado interpretant el noi; i Marta Plaza, la cambrera. Al conte "La cabellera", els intèrprets són Joan Salvador en el visitant; Josep Maria Sans-Escolà com a Doctor; i Toni Garrich fent el paper de pacient. I finalment, "La morta", amb la veu de Jordi Bernad. El muntatge musical i la realització tècnica són a càrrec de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc