Dissabte, 7 de Novembre de 2.015

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

A mitad de camino

(Primera part)

de Peter Ustinov

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui recuperem l'obra "A mitad de camino", una comèdia de Peter Alexander Ustinov, actor, escriptor i dramaturg britànic nascut el 1921 i mort el 2004 que destacà també com a productor i director de cinema, director d'òpera i teatre, escenògraf, guionista, comediant, humorista, columnista de revistes i diaris, locutor de ràdio i presentador de televisió. Durant la seva vida, Ustinov rebé nombroses condecoracions del govern Britànic, des d'Ambaixador d'UNICEF, Comendador de l'Imperi Britànic, Cavaller Comendador de l'Imperi Britànic que li valgué el títol de "Sir", així com també diverses condecoracions d'altres governs europeus. De la seva vessant com a actor i director de cinema, en destaquen produccions històriques de gran envergadura, com ara “Quo Vadis”, “Sinuhé, l'egipci”, “Espartac” o “Jesús de Nazareth”, i la interpretació del genial Hércules Poirot a “Mort al Nil”, “Mort sota el sol” o “Lord Edgware”, que li valgueren múltiples premis cinematogràfics, entre els que s'hi compten dos Òscars, un Emmy, un Globus d'Or i un Llorer d'Or.

En la vessant teatral, la seva primera intervenció fou en l'obra "Mariana Pineda" de Federico García Lorca, traduïda a l'anglès pel seu amic Charles David Ley. Com a dramaturg, l'obra que avui posem en antena és la seva composició teatral més destacada. "A mitad de camino" es una comèdia que gira al voltant del conflicte generacional i ambientada durant la dècada de 1960, en plena època de la guerra del Vietnam i la revolució hippie. Malgrat que, pels esdeveniments mundials que l'envolten, l'obra pugui semblar un xic desfassada, el cert és que és una bona proposta de reflexió sobre un tema que mai deixa de ser actualitat. Els conflictes entre pares i fills, els malentesos i la incomprensió que mostren els uns cap als altres de manera recíproca, han estat, són i seran sempre presents en la relació intergeneracional; i aquesta relació esdevé molt més suportable si s'aplica una dosi de tolerància, senzillesa i bon humor per aconseguir fer entre tots un món millor. Aquest és el gest de complicitat d'ull, la invitació a la reflexió a que Ustinov convida a fer en aquesta obra. "A mitad de camino", estrenada als escenaris teatrals de l'estat espanyol el 1969, és la història del General Stevenson que torna a casa després de quatre anys de campanya a Malaisia i troba, a desgrat seu, que els seus fills han adoptat els costums d'una generació incipient, on la sexualitat, l'aspecte físic i l'actitud dels joves ha canviat força arran de l'aparició de la cultura hippie. Davant d'aquesta situació i els conflictes que això suposa, el general pren la decisió d'aïllar-se per tal de reflexionar profundament sobre els canvis que li toca viure i que malgrat no entendre, intenta respectar.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1985, segons la versió d'Ana Diosdado, amb adaptació radiofònica de Rafael Peris, i la direcció conjunta de Lluís Montull i Joan Garrigó; i amb la participació de Joana Palau com a Helga, Maria Glòria Farrés en Doris Lady Stevenson, Anselm Marcet en el General Archibald Stevenson, Joan Rodón en Robert, Joan mayoral en Lesley, Lidia Segués en Judy, Ramon Bravo en Chiqui, Antoni López en Basil i Lluís Montull en Vicario. La narració corre a càrrec de Rafael Peris, el muntatge musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .