AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes

Ho entenc

ÚS DE LES GALETES (COOKIES)

 

DEFINICIÓ DE GALETES.

Les galetes són uns petits fitxers de text que es descarreguen i s'emmagatzemen als dispositius dels usuaris quan accedeixen a pàgines web. Aquests fitxers poden emmagatzemar dades sobre la navegació de l'usuari per tal de personalitzar la informació que presenten les pàgines web. L'ús de galetes és una tècnica utilitzada àmpliament a Internet per millorar la prestació del servei web i oferir a l'usuari una experiència de navegació més bona, i també per desar i recuperar les seves preferències, recopilar informació estadística sobre la seva navegació, sobre les pàgines visitades, sobre la durada de la visita, etc.

TIPUS DE GALETES.

Les galetes es poden classificar en diverses categories segons les seves característiques, i poden incloure's en una o diverses categories.

  • Segons l'origen.

Poden ser «pròpies» o «de tercers», segons l'entitat que les gestioni.

  • Segons la seva durada.

Poden ser de «sessió», que expiren quan es tanca el navegador i es fan servir principalment per mantenir activa la sessió d'un usuari, o bé «persistents», que expiren quan s'ha acomplert l'objectiu per al qual van ser dissenyades o quan s'esborren manualment.

  • Segons la seva finalitat.

Poden ser «tècniques», per permetre la utilització de diversos serveis de la pàgina web; de «personalització», per oferir serveis personalitzats en funció d'uns criteris preestablerts; «analítiques», per fer un seguiment del comportament de navegació dels usuaris amb caràcter estadístic; «publicitàries», per mostrar publicitat d'acord amb uns perfils d'usuari predeterminats; de «publicitat comportamental», finalitat similar a l'anterior però que té en compte el comportament i els hàbits de navegació de l'usuari, etc.

POLÍTICA DE GALETES.

Quan es visiten les nostres pàgines web, compilem informació estàndard d'Internet, així com detalls sobre patrons de comportament dels visitants. Aquesta informació no conté en cap cas dades de caràcter personal, ni s'associa a cap altra informació que permeti identificar l'usuari. En cas que sigui necessària informació personal, se li sol·licitarà de manera explícita.
La utilització de les nostres pàgines web implica per part seva que presta el consentiment exprés i inequívoc a la utilització de galetes, segons els termes i les condicions que preveu aquesta política de galetes, sens perjudici de les mesures de desactivació i eliminació de les galetes que pugui adoptar i que s'esmenten a l'apartat «Control de galetes».
Si no accepta l'ús de galetes, aquest lloc web continuarà funcionant, però pot perdre part de la funcionalitat.
És possible que la política de galetes del nostre lloc web canviï; per això, li recomanem que revisi periòdicament la nostra informació sobre política de galetes per tal que pugui estar informat convenientment.

CONTROL DE GALETES.

Mentre navega per les nostres pàgines web, l'usuari pot utilitzar enllaços a altres llocs web on tinguem presència. Si l'usuari selecciona aquesta opció serà dirigit a aquest lloc web i, una vegada abandonades les nostres pàgines, no ens podem responsabilitzar de l'ús de galetes que facin aquests llocs web aliens al nostre.
Si ho vol, pot consultar les polítiques de privacitat d'aquests enllaços a les adreces següents:

Política de privacitat de Facebook.
Política de privacitat de Google.
Política de privacitat de iVoox.

Vostè pot consultar les galetes, esborrar-les, limitar-ne l'ús, desactivar-ne la utilització o rebre una advertència en el moment en què s'hagin de generar, mitjançant el menú del seu navegador. Els passos per fer-ho són diferents segons el navegador que s'utilitzi, i els pot consultar al menú d'ajuda del navegador mateix. També pot obtenir més informació als enllaços següents:

Informació sobre Internet Explorer.
Informació sobre Chrome.
Informació sobre Firefox.
Informació sobre Safari.
Informació sobre Opera.

Les nostres pàgines web fan servir Google Analytics, un dels serveis d'anàlisi web més utilitzats a Internet. Tot i que aquesta informació es compila d'una manera anònima, els usuaris que ho vulguin poden evitar que les dades de la seva visita s'incloguin en els informes de Google Analytics si instal·len el complement d'inhabilitació per a navegadors de Google Analytics, que està disponible a http://tools.google.com/dlpage/gaoptout. Aquest complement no evita que s'enviï informació a llocs web per altres vies diferents d'aquests serveis d'analítica web.

 

 

Temporada estable de Teatre Radiofònic: Ha passat una oreneta

Dissabte, 22 d'Octubre de 2.016

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Ha passat una oreneta

de Cecília A. Màntua

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar una comèdia sentimental en tres actes de Cecília A. Màntua, «Ha passat una oreneta».

Cecília A. Màntua, pseudònim de Cecília Alonso Bozzo, fou una dramaturga, novel·lista i assagista catalana nascuda a Barcelona el 1905 i que morí el 1974. Durant la dècada de 1930, va convertir-se en un dels caps més visibles del moviment teatral burgès que va treballar per la difusió del teatre escrit i representat en català, amb la divulgació de les obres que confegien a través dels espais dramàtics de les emissores radiofòniques catalanes, sobretot de Ràdio Barcelona que disposava d'un espai fix en la seva programació setmanal. Però aquesta tasca de divulgació del teatre en català es va veure interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil, i Màntua es veié obligada a començar a escriure en castellà, ies va endinsar en l'àmbit de la narrativa i la novel·la, i l'assaig. D'entre les primeres, en destaquen, per exemple, «Ave de paso» del 1944 i «Una princesa en el camino» del 1949. En el camp assagístic, «El libro de la mujer» deixa entreveure la clara ideologia burgesa de l'autora i posa de manifest una sèrie de normes i consells dirigits a les dones de rang elevat per tal que sàpiguen comportar-se i relacionar-se amb la resta de la societat i tot el que les envolta.

Després d'un silenci de més de deu anys en la seva vessant dramàtica, Màntua decideix tornar a les antigues emissions de teatre radiofònic. Així, el 30 de març de 1954, es difon, per primera vegada, a través de les ones de Radio Barcelona, la que seria la seva obra teatral de més èxit: «La Pepa maca». Fou tal l'acollida que tingué que en només tres mesos, fou portada a l'escenari del barceloní Teatre Espanyol de Sant Andreu i fins i tot s'edita una edició impresa de l'obra un any després. D'ençà d'aquest moment, la carrera literària de Màntua, en la seva vessant dramàtica, va créixer de manera exponencial fins a convertir-se en una de les escriptores més prolífiques del teatre català del segle XX. Entre la llista d'aquesta abasta producció, en destaquen títols com «La cinglera de la mort» (del 1956), «La cançó de la florista» (del 1958), «Princesa de Barcelona» (del 1959), «Maria Coral, la pessebrista» (una comèdia nadalenca de dos actes i cinc quadres del 1960), «Diana a l'oficina» (del 1961), «L'inventor del carrer Gran» i «Història d'un mirall» (ambdues del 1965), «La sardana de Montserrat» (del 1966), «La virreina» (del 1968), entre moltes d'altres..., algunes d'elles, avui totalment oblidades.

L'obra que avui posem en antena, «Ha passat una oreneta», va ser estrenada el 8 d'abril de 1936 a Ràdio Barcelona, per la Companyia Catalana, dirigida per Adrià Gual, i és considerada com la producció més important de la primera època de l'autora barcelonina i una de les més conegudes de tota la seva producció.Es tracta d'una comèdia sentimental en tres actes que segueix els cànons presents a gairebé la totalitat de l'obra de l'autora, i es fa hereva d'alguns tòpics i tècniques de l'antic teatre costumista, centrant-se en retratar el perfil psicològic del personatge principal de l'obra mitjançant l'exposició dels valors morals més exemplars i amb un sentimentalisme força ensucrat per damuntd'un desenvolupament dramàtic argumental força simple.

La versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005 sota la direcció de Joan Garrigó i amb la participació de Margarida Fabregat en Maria Marta, Lidia Segués en Donya Laura, Rosa Aguado en Isabel, Sandra Veloy en Mercè, Joana Palau en Balbina, Joan Salvador en Ernest, Ismael Majó en Ramon, Francesc Domingo en el Senyor Serra i Joaquim Vidal en Antòn. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

El Quadre de Veus en imatges

Representació a la dècada de 1950.jpg

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porat, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.