AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes

Ho entenc

ÚS DE LES GALETES (COOKIES)

 

DEFINICIÓ DE GALETES.

Les galetes són uns petits fitxers de text que es descarreguen i s'emmagatzemen als dispositius dels usuaris quan accedeixen a pàgines web. Aquests fitxers poden emmagatzemar dades sobre la navegació de l'usuari per tal de personalitzar la informació que presenten les pàgines web. L'ús de galetes és una tècnica utilitzada àmpliament a Internet per millorar la prestació del servei web i oferir a l'usuari una experiència de navegació més bona, i també per desar i recuperar les seves preferències, recopilar informació estadística sobre la seva navegació, sobre les pàgines visitades, sobre la durada de la visita, etc.

TIPUS DE GALETES.

Les galetes es poden classificar en diverses categories segons les seves característiques, i poden incloure's en una o diverses categories.

  • Segons l'origen.

Poden ser «pròpies» o «de tercers», segons l'entitat que les gestioni.

  • Segons la seva durada.

Poden ser de «sessió», que expiren quan es tanca el navegador i es fan servir principalment per mantenir activa la sessió d'un usuari, o bé «persistents», que expiren quan s'ha acomplert l'objectiu per al qual van ser dissenyades o quan s'esborren manualment.

  • Segons la seva finalitat.

Poden ser «tècniques», per permetre la utilització de diversos serveis de la pàgina web; de «personalització», per oferir serveis personalitzats en funció d'uns criteris preestablerts; «analítiques», per fer un seguiment del comportament de navegació dels usuaris amb caràcter estadístic; «publicitàries», per mostrar publicitat d'acord amb uns perfils d'usuari predeterminats; de «publicitat comportamental», finalitat similar a l'anterior però que té en compte el comportament i els hàbits de navegació de l'usuari, etc.

POLÍTICA DE GALETES.

Quan es visiten les nostres pàgines web, compilem informació estàndard d'Internet, així com detalls sobre patrons de comportament dels visitants. Aquesta informació no conté en cap cas dades de caràcter personal, ni s'associa a cap altra informació que permeti identificar l'usuari. En cas que sigui necessària informació personal, se li sol·licitarà de manera explícita.
La utilització de les nostres pàgines web implica per part seva que presta el consentiment exprés i inequívoc a la utilització de galetes, segons els termes i les condicions que preveu aquesta política de galetes, sens perjudici de les mesures de desactivació i eliminació de les galetes que pugui adoptar i que s'esmenten a l'apartat «Control de galetes».
Si no accepta l'ús de galetes, aquest lloc web continuarà funcionant, però pot perdre part de la funcionalitat.
És possible que la política de galetes del nostre lloc web canviï; per això, li recomanem que revisi periòdicament la nostra informació sobre política de galetes per tal que pugui estar informat convenientment.

CONTROL DE GALETES.

Mentre navega per les nostres pàgines web, l'usuari pot utilitzar enllaços a altres llocs web on tinguem presència. Si l'usuari selecciona aquesta opció serà dirigit a aquest lloc web i, una vegada abandonades les nostres pàgines, no ens podem responsabilitzar de l'ús de galetes que facin aquests llocs web aliens al nostre.
Si ho vol, pot consultar les polítiques de privacitat d'aquests enllaços a les adreces següents:

Política de privacitat de Facebook.
Política de privacitat de Google.
Política de privacitat de iVoox.

Vostè pot consultar les galetes, esborrar-les, limitar-ne l'ús, desactivar-ne la utilització o rebre una advertència en el moment en què s'hagin de generar, mitjançant el menú del seu navegador. Els passos per fer-ho són diferents segons el navegador que s'utilitzi, i els pot consultar al menú d'ajuda del navegador mateix. També pot obtenir més informació als enllaços següents:

Informació sobre Internet Explorer.
Informació sobre Chrome.
Informació sobre Firefox.
Informació sobre Safari.
Informació sobre Opera.

Les nostres pàgines web fan servir Google Analytics, un dels serveis d'anàlisi web més utilitzats a Internet. Tot i que aquesta informació es compila d'una manera anònima, els usuaris que ho vulguin poden evitar que les dades de la seva visita s'incloguin en els informes de Google Analytics si instal·len el complement d'inhabilitació per a navegadors de Google Analytics, que està disponible a http://tools.google.com/dlpage/gaoptout. Aquest complement no evita que s'enviï informació a llocs web per altres vies diferents d'aquests serveis d'analítica web.

 

 

Temporada estable de Teatre Radiofònic: Yerma

Dissabte, 17 de Setembre de 2.016

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Yerma

de Federico García Lorca

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Encetem, avui, una nova temporada estable de Teatre Radiofònic, la sisena ja a les ones de la 95.2 Ràdio, per fer-vos arribar la màgia del Radioteatre a casa vostra, combinant les obres del nostre arxiu dels darrers trenta anys, amb les produccions més actuals. Avui, per començar aquesta nova temporada, volem fer-vos gaudir de tot un clàssic teatral de l'escena espanyola. Parlem de ''Yerma'', la tragèdia d'ambient rural més coneguda de Federico García Lorca.

Lorca és, no en va, un dels autors teatrals espanyols més coneguts, no tant sols per la seva obra, sinó també per les seves idees. Nascut a Granada el 1898, Lorca va formar part de l'anomenada Generació del 27, i és el poeta més influent i popular de la literatura espanyola del segle XX, i un dels cims del teatre espanyol d'aquest mateix segle, conjuntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo. La seva obra literària és força àmplia i de gran creativitat, malgrat haver-se vist interrompuda per la mort prematura a causa de la seva execució després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola, no tan sols per qüestions polítiques derivades de la seva afinitat amb el Front Popular i les idees d'esquerres, sinó també per qüestions morals, en haver-se declarat, obertament, homosexual; qüestions contràries ambdues a les idees del règim franquista que, aleshores, governava el país.

Yerma, escrita el 1934, forma part de la gran trilogia lorquiana conjuntament amb ''La casa de Bernarda Alba'' i ''Bodas de sangre'', en les que l'autor, conscient de l'èxit d'aquest tipus de temàtica, utilitza una àmplia sèrie de símbols com a recursos per marcar els sentiments i les situacions dels diferents personatges que apareixen durant l'obra per representar la fecunditat i l'esperança i l'alegria de la maternitat en la dona, contràriament a la esterilitat i l'impediment per arribar a ser-ho. ''Yerma'', dividida en tres actes de dos quadres cadascun, narra la història d'una dona casada que viu amb la frustració de no poder engendrar fills amb el seu espòs, Juan, i ser com la resta de dones casades que viuen al seu voltant. L'obra s'endinsa en aquest conflicte intern de la protagonista, un conflicte que passa per tots els intents infructuosos per ser mare davant la possible esterilitat de la seva parella, que no pot, i no vol, engendrar fills. La lluita de la protagonista esdevé infructuosa, i això li provoca un sentiment profund d'odi cap al seu espòs i cap a ella mateixa. La única sortida a tot aquest conflicte personal és l'alliberament de tot el llast que arrosega. A través d'un gest radical, Yerma s'allibera de l'esterilitat de Juan però no de la seva tragèdia personal, un gest que obeeix al seu desig de complir una funció imposada per la societat que l'envolta.

La versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988 segons una adaptació de Rafael Peris i sota la direcció de Joan Garrigó. Maria Glòria Farrés que interpreta a Yerma, recorda com va impactar-la el fet de com Lorca descriu els sentiments de la protagonista de l'obra. A banda de Maria Glòria Farrés en el paper de Yerma, la resta del repartiment està format per Rasa Aguado en María, Margarida Fabregat en la Vieja pagana, Dolors Trenchs en la Curandera, Maria Rosa Izquierdo en la Hembre i una Lavandera, Maria Josep Massagué en Lavandera i Muchacha, Margarida Fullola en una Muchacha, Guillermo Salceda en Juan, Ramon Bravo en Víctor, Ismael Majó en un Hombre i Voz envolvente, Joan Rodón en el Macho i Josep Maria enriquez en un Hombre. La narració és de Lluís Barón, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

 

Propers esdeveniments

Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
27
28
29
30

El Quadre de Veus en imatges

Quadre de Veus 2012.jpg

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porat, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.