AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes

Ho entenc

ÚS DE LES GALETES (COOKIES)

 

DEFINICIÓ DE GALETES.

Les galetes són uns petits fitxers de text que es descarreguen i s'emmagatzemen als dispositius dels usuaris quan accedeixen a pàgines web. Aquests fitxers poden emmagatzemar dades sobre la navegació de l'usuari per tal de personalitzar la informació que presenten les pàgines web. L'ús de galetes és una tècnica utilitzada àmpliament a Internet per millorar la prestació del servei web i oferir a l'usuari una experiència de navegació més bona, i també per desar i recuperar les seves preferències, recopilar informació estadística sobre la seva navegació, sobre les pàgines visitades, sobre la durada de la visita, etc.

TIPUS DE GALETES.

Les galetes es poden classificar en diverses categories segons les seves característiques, i poden incloure's en una o diverses categories.

  • Segons l'origen.

Poden ser «pròpies» o «de tercers», segons l'entitat que les gestioni.

  • Segons la seva durada.

Poden ser de «sessió», que expiren quan es tanca el navegador i es fan servir principalment per mantenir activa la sessió d'un usuari, o bé «persistents», que expiren quan s'ha acomplert l'objectiu per al qual van ser dissenyades o quan s'esborren manualment.

  • Segons la seva finalitat.

Poden ser «tècniques», per permetre la utilització de diversos serveis de la pàgina web; de «personalització», per oferir serveis personalitzats en funció d'uns criteris preestablerts; «analítiques», per fer un seguiment del comportament de navegació dels usuaris amb caràcter estadístic; «publicitàries», per mostrar publicitat d'acord amb uns perfils d'usuari predeterminats; de «publicitat comportamental», finalitat similar a l'anterior però que té en compte el comportament i els hàbits de navegació de l'usuari, etc.

POLÍTICA DE GALETES.

Quan es visiten les nostres pàgines web, compilem informació estàndard d'Internet, així com detalls sobre patrons de comportament dels visitants. Aquesta informació no conté en cap cas dades de caràcter personal, ni s'associa a cap altra informació que permeti identificar l'usuari. En cas que sigui necessària informació personal, se li sol·licitarà de manera explícita.
La utilització de les nostres pàgines web implica per part seva que presta el consentiment exprés i inequívoc a la utilització de galetes, segons els termes i les condicions que preveu aquesta política de galetes, sens perjudici de les mesures de desactivació i eliminació de les galetes que pugui adoptar i que s'esmenten a l'apartat «Control de galetes».
Si no accepta l'ús de galetes, aquest lloc web continuarà funcionant, però pot perdre part de la funcionalitat.
És possible que la política de galetes del nostre lloc web canviï; per això, li recomanem que revisi periòdicament la nostra informació sobre política de galetes per tal que pugui estar informat convenientment.

CONTROL DE GALETES.

Mentre navega per les nostres pàgines web, l'usuari pot utilitzar enllaços a altres llocs web on tinguem presència. Si l'usuari selecciona aquesta opció serà dirigit a aquest lloc web i, una vegada abandonades les nostres pàgines, no ens podem responsabilitzar de l'ús de galetes que facin aquests llocs web aliens al nostre.
Si ho vol, pot consultar les polítiques de privacitat d'aquests enllaços a les adreces següents:

Política de privacitat de Facebook.
Política de privacitat de Google.
Política de privacitat de iVoox.

Vostè pot consultar les galetes, esborrar-les, limitar-ne l'ús, desactivar-ne la utilització o rebre una advertència en el moment en què s'hagin de generar, mitjançant el menú del seu navegador. Els passos per fer-ho són diferents segons el navegador que s'utilitzi, i els pot consultar al menú d'ajuda del navegador mateix. També pot obtenir més informació als enllaços següents:

Informació sobre Internet Explorer.
Informació sobre Chrome.
Informació sobre Firefox.
Informació sobre Safari.
Informació sobre Opera.

Les nostres pàgines web fan servir Google Analytics, un dels serveis d'anàlisi web més utilitzats a Internet. Tot i que aquesta informació es compila d'una manera anònima, els usuaris que ho vulguin poden evitar que les dades de la seva visita s'incloguin en els informes de Google Analytics si instal·len el complement d'inhabilitació per a navegadors de Google Analytics, que està disponible a http://tools.google.com/dlpage/gaoptout. Aquest complement no evita que s'enviï informació a llocs web per altres vies diferents d'aquests serveis d'analítica web.

 

 

Temporada estable de Teatre Radiofònic: La tercera palabra (Primera part)

Dissabte, 12 de Març de 2.016

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La tercera palabra

(Primera part)

d'Alejandro Casona

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar "La tercera palabra", una comèdia dramàtica en tres actes d'Alejandro Casona.

Alejandro Rodriguez Alvarez, conegut amb el pseudònim d'Alejandro Casona, és un poeta i dramaturg asturià nascut el 1903, descendent de progenitors ambdós dedicats a la docència. Va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat d'Oviedo per després acabar la Llicenciatura a Murcia. Més tard, es traslladà a Madrid, on va emprendre els estudis a l'Escola Superior de Magisteri. El 1928, després de llicenciar-se, fou destinat a la població aranesa de Lles, localitat on fundà un grup de teatre infantil conjuntament amb els alumnes de l'escola on impartia les classes. El 1931, després d'apovar unes opsicions de la Inspección Provincial de Madrid, tornà a la capital, on va fixar-hi la seva residència. És en aquesta època, que començà a escriure nombroses obres teatrals i poètiques, com ara "El peregrino de la barba florida", "La flauta del sapo", o "La sirena varada", aquesta darrera estrenada al Teatro Español amb gran èxit. El 1937, després de l'esclat de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a Argentina. Allà obtingué diversos èxits teatrals, entre els que destaca "Los árboles mueren", representada uninterrompudament durant tres anys. El 1963, després de vint-i-cinc anys d'exili, tornà a Espanya. Un any més tard, estrenà una obra sobre Quevedo, "El caballero de las espuelas", al Teatro Bellas Artes de Madrid, amb notable èxit. Alendro Casona morí a la capital madrilenya a mitjans de setembre de 1965 deixant una extensa producció d'obres teatrals, guions, poesia, assajos, i teatre per a infants.

L'obra que avui posem en antena, "La tercera palabra",data del 1953, l'època en que l'autor vivia exiliat a Buenos Aires, i ens explica la història de Pablo, un jove de 28 anys que no sap ni llegir ni escriure, doncs el seu pare ha decidit criar-lo a pagès, a la seva manera i lluny de la societat urbana. Després de la mort del pare, Pablo hereda una important quantitat de diners i la seva educació resta a càrrec de les seves tías, que han de procurar donar-li l'educació que li correspon. Després de tres fracassos consecutius, arriba Marga, una nova tutora, recentment graduada a la Universitat, amb l'encàrrec d'emprendre l'educació del jove. Malgrat que Marga, en un principi, rebutja frontalment l'oferta de les tías, finalment decideix acceptar el repte i quedar-se; i Pablo decideix deixar-se ensenyar per la tutora acabada d'arribar. D'ençà d'aquest moment, Pablo, encisat pels mètodes de Marga, pren un interès creixent en aprendre, i ambdós comencen una entesa que va cada cop a més. Però, no tot són flors i violes, i un dia la situació comença a complicar-se.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Joan Garrigó i amb la participació de Júlia Gonzalez en Marga, Glòria Farrés en la Tía Matilde, Joana Palau en la Tía Angelina, Margarida Fabregat en Doña Lola, Laura Castillo en Josefina, Joan Salvador en Pablo, Ricard Pagès en el Señor Roldán, Ismael Majó en Julio, Albert Puig en el Profesor, i Francisco Domingo en Eusebio. La narració és de Ramon Bravo, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

El Quadre de Veus en imatges

Components en una lectura dramatitzaada a la Biblioteca Municipal de Matadepera en colaboració amb la Fundació Rafael Peris.jpg

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porat, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.